Creant Llibertat

  Vaig conèixer les lletres de Sandra Barneda a través de la seva novel.la Reír al viento . En general, no em solen cridar l’atenció les primeres novel.les de professionals vinculats a la televisió. Potser perquè sempre he considerat que ho tenen molt més fàcil per projectar la seva faceta d’escriptors que els autors que no compten amb la propaganda ni el suport dels mitjans de comunicació. Però, igual que en el seu dia li vaig donar l’oportunitat de que em sorprengués a un Arturo Pérez Reverte decidit a abandonar els escenaris bèlics als que ens havia acostumat als seus reportatges per començar a escriure novel.les com Territorio comanche o El pintor de batallas amb les que em va saber tocar la fibra, vaig decidir llegir aquella primera novel.la de la Sandra Barneda, atreta pel títol, ho he de reconèixer, perquè m’agrada la gent que malgrat les seves penes, té el coratge de riure al vent. La novel.la em va agradar i, temps més tard, també vaig llegir-li La tierra de las mujeres i

  Alguna vegada hem fet l’exercici d’imaginar-nos com seria la nostra vida si no existís l’escriptura i tampoc s’haguessin pogut   inventar els llibres? Hauríem estat capaços d’evolucionar de la forma com ho hem fet? Què hauríem pogut heretar de les generacions anteriors? La nostra memòria hauria estat tant potent com per aprendre i preservar els coneixements de tots aquells que ens han precedit si el seu llegat ens hagués arribat només de forma oral? Sense la paraula escrita, difícilment podríem saber ara com vivien i pensaven els antics grecs ni els antics romans que els van copiar en gairebé tot (des dels seus déus, als seus poetes, metges, historiadors o filòsofs). Mai hauríem sentit a parlar de la mítica Biblioteca d’Alexandria, ni d’Alexandre el Gran (qui la va somiar), ni del primer Ptolomeu, qui la va fer possible. Herodot i Titus Livi mai haurien pogut escriure ni llegar-nos les seves cròniques dels temps que van viure i dels personatges que van conèixer o dels que els