Creant Llibertat

El món de la literatura és tan ampli que dona per dividir-lo en diferents gèneres, segons la temàtica que tracten els llibres i la forma que trien els seus autors per desenvolupar-la, però també segons l’edat dels potencials lectors de cada obra. Així, a les llibreries, a les biblioteques i a les fires dels llibres ens podem trobar amb llibres per a nens, llibres per a adolescents i llibres per a adults. Els lectors que es deixen influir per les recomanacions dels editors dels llibres en referència a les franges d’edat a que van destinats els seus títols, poden caure en la terrible errada de perdre’s grans obres només pel fet de que algú els pugui considerar molts grans per llegir segons què. Hi ha un llibre destinat al públic més jove que tot adult hauria d’haver llegit. De petit o de gran, tant se val, perquè els seus missatges senzills no deixen indiferent a ningú. Aquest llibre és El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. El seu autor es va basar en una exper

Vivim dies estranys. La majoria de nosaltres ens trobem confinats a casa sense saber quan podrem tornar a sortir amb normalitat, per tornar a la feina, per retrobar-nos amb la família i els amics, per tornar a dur els nens a l’escola, per reprendre la nostra activitat habitual. Els que continúen treballant ho fan a contra rellotge, arriscant-se a ser contagiats i a contagiar-ne d’altres als hospitals, als supermercats i botigues de queviures, als grans centres de distribució d’alimentació, a les farmàcies i a les residències de gent gran, entre d’altres. Som immersos en una situació atípica i gairebé surrealista en la que mai ens hauríem pogut imaginar i de la que no sabem com sortirem el dia que s’acabin els contagis, es recuperin els malalts i fem recompte de tot el que haurem perdut i dels que, malauradament, no hauran sobreviscut a aquest malson. A la història de la literatura podem trobar molts autors que s’han avançat al seu temps inventant històries apocal.líptiques amb

A un dels passatges de la Biblia podem llegir la història d’un faraó que va tenir dos somnis. Al primer hi havien set vaques grasses i boniques que pasturaven a la vora del Nil. Darrera d’elles, però, també havien set vaques magres i lletges que no van dubtar a menjar-se les set vaques grasses. Al segon dels somnis, el que veia el faraó eren set espigues grosses i plenes d’una mateixa tija, darrera les quals   en neixien altres set esquifides, buides i cremades pel vent i pel sol. Les esquifides engolien les set espigues grosses. Angoixat per aquests estranys somnis, el faraó va consultar tots els endevins i savis d’Egipte, sense que cap d’ells li sabés donar una resposta. Llavors li van parlar d’un jove hebreu, Josep, qui potser el podria ajudar. Quan el va anar a veure i li va explicar els dos somnis, Josep li va aclarir que els dos somnis el volien advertir del mateix: Primer viurien set anys de bonança on la terra seria fèrtil i donaria generosos fruits, però després a