Creant Llibertat

  Les lletres sempre ens han servit per a comunicar-nos amb els altres, per estendre ponts que connectessin mons diferents. La nostra història com a humans no es podria entendre sense la invenció dels llibres. Gràcies a ells, hem conservat tot el que hem anat descobrint a base de cometre moltes errades que sovint s’han pagat amb les pròpies vides. Aquest llegat impagable que hem anat heretant generació rere generació ens ha fet cada cop més intel.ligents, però també més lliures. Perquè la persona que llegeix té molta més informació que aquella que no ho fa i, davant d’un intent de manipulació per part d’un govern o d’un exèrcit o de l’empresa per la que treballa, té més recursos per a combatre aquesta manipulació. Des de temps ben antics, qui més ha tractat d’impedir l’accés dels pobles a les lletres ha estat la religió. Teòricament, les diferents religions tenen en comú una sèrie de dogmes que els seus seguidors han de complir per tal de no ofendre a les divinitats que les han ins

  He descobert com autora a l’Arantxa Portabales fa molt poc temps, però he d’admetre que les seves lletres i les seves trames m’han atrapat amb una força que fa que no pugui deixar de llegir-la. Tot va començar amb Belleza Roja, una novel.la que em va sorprendre pel fons de la història que conté a dins, però també per la forma tan exquisida com l’Arantxa ens la presenta, cuidant cada detall, dissenyant al mil.límetre l’estructura de cada pàrraf i cada capítol, per aconseguir mantenir-nos amb els ulls esbatanats a l’espera de qualsevol moviment sospitós dels seus personatges. Després vaig voler llegir la que havia estat la seva primera novel.la Deje su mensaje después de la señal, on la trama és completament diferent i els personatges sorprenen per tot el que s’arriben a guardar per a ells mateixos. Una pràctica que resulta molt més habitual del que ens agrada admetre, doncs en moments delicats, qui més qui menys opta per no dir en veu alta allò que sent de veritat per por al que pug

  Los idiomas deberían servirnos para tender puentes en lugar de para levantar murallas. Si tenemos la inmensa suerte de dominar dos lenguas, ¿por qué vamos a renunciar a una de ellas? Y, al mismo tiempo, ¿por qué no procurar expresarnos en aquella que nos entiendan, cuando hablamos o compartimos proyectos con personas de otras regiones distintas a la nuestra? Este blog nació en catalán, aunque en él he reseñado hasta ahora obras de autores de toda España y de distintos puntos del mundo, compartiendo fragmentos en castellano de muchas de esas novelas o ensayos. En alguna ocasión, cuando he compartido algún post de este blog en alguna de mis redes sociales, alguien se ha quejado de que no todo el mundo entiende el catalán. Lo paradójico del tema es que la mayoría de los lectores asiduos del blog ni son catalanes ni entienden el catalán, pero siguen mis posts sirviéndose del traductor. Eso hace que para mí sus visitas y sus comentarios resulten impagables. ¿Por qué sigo insistien