Creant Llibertat

  Al margen de religiones y mitologías, e incluso de la propia biología, nadie sabe a ciencia cierta cómo ni de dónde surgió el primer ser humano. Pero, lo que no nos alberga dudas es que, una vez aparecieron aquellos primeros hombres y mujeres que fueron nuestros ancestros, empezaron a reproducirse a través del sexo. El sexo, algo tan natural como la propia vida y, sin embargo, tan cuestionado y criminalizado durante siglos por las religiones que han dirigido el mundo desde las sombras de los monasterios y las iglesias. En el supuesto nombre de Dios, algunos hombres y mujeres se han creído muy por encima de los demás juzgándoles sin escrúpulos por sus supuestos bajos instintos, pero cuidándose muy mucho de que no se les descubriesen los suyos propios. Porque muchos de los hombres y mujeres consagrados a la iglesia no se han abstenido de practicar sexo, pero han incurrido en esa doble moral que tanto daño nos ha hecho y nos sigue haciendo a todos los que no escondemos lo que somo...

  El 7 de desembre de 1941, Hitler va emetre un edicte amb l'objectiu de fer desaparèixer sense deixar rastre als individus que ell considerava perillosos per al Reich. Aquest edicte duia per nom "Nit i boira" i les víctimes que foren capturades, perseguides i eliminades obeint les seves directrius eren homosexuals i lesbianes. Sempre m'ha sobtat que un home tan imperfecte com Adolf Hitler es creiés legitimat a abogar per la puresa de la suposada raça ària, quan ell era el primer que no encaixava en la idea que se'ns ha venut sempre dels alemanys. No era ros, ni tampoc massa alt (1,73), tot i que sí tenia els ulls d'un blau intens. Però el més sorprenent de tot és que va arribar a canciller d'Alemanya sense ser alemany. Havia nascut a Austria i, abans de formar part de l'exèrcit alemany a la Primera Guerra Mundial, havia intentat ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va ser rebutjat. Sobre les repercusions que van tenir les seves ide...

  A l’hora d’obrir la nostra ment a altres realitats que no tinguin massa a veure amb les nostres rutines diàries tenim moltes opcions: podem dedicar un temps a caminar, a practicar l’esport que millor ens faci sentir, a quedar amb amics per a fer el toc, a prendre el sol a la platja o a viatjar per conèixer altres parts del món. Però no ens podem oblidar de les possibilitats que ens brinda la cultura: els llibres, la música, el teatre, la dansa, el cinema, la pintura, l’arquitectura o l’àmplia varietat de museus que podem visitar. El fet d’aprendre a llegir fa que la nostra realitat s’expandeixi en totes direccions, podent arribar a esdevenir infinita. Doncs els llibres no s’acaben mai i cadascun ens aporta idees noves, històries que per molt que ens puguin semblar calcades d’altres històries que hem pogut llegir abans, mai s’expliquen de la mateixa manera i aquest fet fa que ens despertin emocions completament noves. Si el contingut d’una història és important, la forma que t...

  Si per a qualsevol persona de qualsevol cultura ja resulta difícil trobar el seu lloc al món, quan es tracta de persones que són el fruit de dues cultures diferents, aquest camí encara es complica molt més. Perquè, malgrat que volem creure’ns i fer creure als altres que tots som molt oberts i molt tolerants amb la diversitat cultural, a l’hora de la veritat, no sempre aconseguim donar la talla i acabem caient en tòpics i en mostres de racisme que ens haurien d’avergonyir a tots plegats, però el que fan en realitat és normalitzar-se, com si no poguéssim adoptar postures més encertades que no fessin sentir a ningú com si no tingués arrels pròpies o en tingués més de les permeses. Ser fill de pare negre i de mare blanca o de pare blanc i de mare blanca no ha de ser gens fàcil de pair per a cap nen, independentment de si viu a un país europeu o a un país centreafricà. Per molta bona voluntat que hi posin els pares, al seu voltant, aquesta criatura sempre trobarà qui l’assenyali i q...

  Habituats a viure a zones urbanes, ja siguin pobles una mica grans o ciutats on ningú es dedica a conrear ni cuidar el que menja, ens costa d’imaginar-nos depenent de les forces de la natura per sobreviure. A les nostres quotidianes, satisfer totes les nostres necessitats només es condiciona als diners. Si en tenim suficients, podem comprar-ho tot al supermercat i a d’altres comerços, ja siguin del barri o pertanyin a grans centres comercials. També tenim l’opció, força més còmode, d’anar de compres per internet, sense moure’ns del sofà de casa. Mai ens hem hagut de preocupar de si plou o no plou, de si glaça a la matinada i es poden fer les verdures, de si una tramuntanada més forta de l’habitual deixarà ben eixuts els enciams o una pedregada arruïnarà bona part de la collita de fruita dolça d’aquesta temporada. Les persones que es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia no poden viure d’esquenes a la meteorologia, perquè en qualsevol moment, aquesta els pot jugar una mala...

  De què ens serveixen les nostres idees si ens porten a enfrontar-nos amb altres persones que no coneixem, ni ens han fet res? De què ens serveixen les fronteres en un món que es defineix a ell mateix com una immensa aldea global? La religió, la política, l’educació o la cultura, tenen sentit quan ens aboquen a deixar-nos governar pels estereotips i els prejudicis, quan ens obliguen a classificar les persones en funció del seu gènere, de la seva raça, de la seva nacionalitat o del seu estatus econòmic? Quina diferència pot haver-hi entre un musulmà, un jueu i un cristià quan els tres es reafirmen en la seva lleialtat al seu veritable Déu, es digui com es digui? Les idees, per tenir sentit, ens haurien de resultar útils. I aquesta utilitat hauríem d’enfocar-la a facilitar-nos la vida i a permetre’ns aconseguir que aflori la nostra millor versió. Quan les idees ens fan esdevenir persones governades per la ràbia i per l’odi irracional deixen de ser-nos útils per passar a posa...