Chufo Lloréns

 

Nascut a Barcelona, l’any 1931, Josep “Chufo” Lloréns estudià dret, però es va dedicar durant molts anys al món de l’espectacle, arribant a ser president de l’Associació de Sales de Festes de Barcelona. Als mitjans de comunicació va ser conegut com el representant del presentador i humorista Pedro Ruiz i també com el promotor i propietari de la sala de festes Don Chufo del 1972 fins al 1991.

No va ser fins al 1986 que no va fer la primera immersió al món de les lletres amb la seva novel.la Nada sucede la víspera, que va quedar finalista del Premi Planeta d’aquell mateix any.

Abans d’escriure aquesta novel.la, havia escrit guions d’humor per a diferents artistes com Montxo Borrajo, Angel Garó, Mari Carmen y sus muñecos i d’altres. També escrivia històries pels seus néts fins que la seva dona el va animar a publicar. Això és el que intentà fer quan li arribà el moment de la jubilació. Ell mateix ha explicat a alguna entrevista que sempre li havia agradat escriure, però mai s’havia plantejat la possibilitat de viure d’aquesta afició. En deixar de treballar i tenir tot el dia per endavant, va necessitar omplir-lo amb alguna activitat. No li agradava la cacera, ni jugar al brig, entre altres coses que acostumen a fer alguns quan es jubilen. A ell li va donar per endinsar-se al món de la novel.la històrica.

Va ser així com, a partir del 1991, va començar a dedicar-se exclusivament a escriure, publicant una segona novel.la al 1993, La otra lepra.

Apassionat de la història des que era un nen, Lloréns explica que un germà de la seva mare tenia un càrrec important al Museu de l’Exèrcit de Madrid i que una de les coses que més desitjava ell quan tenia 10 o 12 anys era que l’oncle el dugués al Museo, no ja per fer-li una visita guiada, perquè no podia descuidar la seva feina, però sí perquè el deixessin sol al primer pis on ell podia viure les seves pròpies aventures històriques somiant despert cada cop que es col.locava el barret de Martín Cerezo dels últims de Filipines, es tombava al catre de la tenda de campanya del rei Carles V o sostenia a les mans una espasa que havia estat del Cid. Veure de tan a prop els escenaris que recreaven les batalles que ell havia llegit previament, poder tocar els canons i les armes de diferents períodes històrics eren un gran privilegi que no tothom es podia permetre. Lloréns considera que a aquell museu va néixer la seva vocació per la història, però va acabar estudiant dret perquè a la seva època no hauria pogut estudiar una altra cosa.

Chufo Lloréns dedica moltes hores a llegir i documentar-se sobre diferents èpoques per tal de caracteritzar amb més credibilitat als seus personatges i oferir-li al lector una visió molt més aproximada del que realment va passar en cada moment.

L’escriptor acostuma a explicar en les entrevistes que li fan que ell no escriu per diners, sinó per plaer. Per això no li cal publicar una novel.la cada any per mantenir-se en una bona posició al rànking dels més venuts. Per regla general, ell dedica un any a estudiar el període històric en que es desenvoluparà cadascuna de les seves novel.les i dos més a escriure-la, tractant d’encaixar al personatge de ficció en els fets reals. La paradoxa és que, mantenint-se fidel als seus principis i a la seva exhaustiva manera de fer les coses (els seus llibres arriben i superen fàcilment les mil pàgines), les seves novel.les esdevenen best sellers.

Una de les peculiaritats d’en Chufo a l’hora d’escriure, és que ell no escriu literalment, perquè mai va aprendre a escriure a màquina i el reumatisme no li permet poder fer-ho manualment. Ell el que fa és dictar el que vol escriure amb un programa d’ordinador que després li llegeix el que ha escrit per tal que ell ho pugui revisar.

De la seva novel.la Te daré la Tierra no només va vendre més de mig milió d’exemplars, sinó que també va vendre els dret de traducció a tot el món. Les novel.les posteriors l’han acabat consagrant com un important referent de la novel.la històrica a nivell internacional.

La seva obra es composa de les següents novel.les:

Nada sucede la víspera (1986)

La otra lepra (1993)

Catalina, la fugitiva de San Benito (2001)

La saga de los malditos (2003)

Te daré la Tierra (2008)

Mar de fuego (2011)

La ley de los justos (2015)

El destino de los héroes (2020)

 

Traduïda a catorze idiomes, l’obra de Chufo Lloréns ha sabut atreure l’atenció de lectors molt diversos fins al punt de que ell és el primer sorprès de que les seves novel.les es llegeixin a Filàndia, per exemple, on la cultura no té res a veure amb la mediterrània, que és l’escenari on es desenvolupen les històries que, amb tanta cura, ens relata l’escriptor.

Potser l’explicació sigui ben senzilla: la feina ben feta no té fronteres.

 

Estrella Pisa