Intimitats de Parelles

Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res.

L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’altre. Les sorpreses deixen de ser-ho i el comportament de l’altre esdevé previsible.

Si les relacions de parella es poguessin mantenir sempre com al principi, potser tot seria més senzill, però les relacions, com la vida, no es poden aturar en el temps. Han d’evolucionar passant per diferents moments que les acaben consolidant o les destrueixen definitivament.


A la novel.la Paraules que tu entendràs, Xavier Bosch ens narra la història de tres parelles i els seus secrets, a través de converses entre els protagonistes i cartes que s’escriuen dos d’ells, en Xavi i la Mara, una parella consolidada que s’enfronta al fantasma de la infidelitat.

Molta gent coincideix a considerar la rutina com una trampa mortal per a qualsevol parella. I són moltes les persones que, per tal de sobreviure, busquen fora de la parella tot allò que ja no hi troben a dins. Moltes vegades, aquesta necessitat de tenir una aventura es limita a una atracció merament sexual. Pero n’hi ha d’altres en que el que la persona necessita és sentir-se important per algú, sentir que l’escolten, que la valoren, que li dediquen temps. Però després tornen a casa seva com si res, perquè tenen molt clar que estimen les seves parelles i que no volen trencar les seves famílies.

Es pot estimar a algú i ser-li infidel? Segons els protagonistes de Paraules que no entendràs, sí que es pot. Tot dependrà de com entenem els nostres sentiments cap a l’altre, de com entenem la nostra sexualitat i de què entenem per infidelitat.

-          Quan fa que esteu junts? – va precisar-. Amb la teva dona.
-          Amb la Mara. Vint anys… Encara no.
-          Té ales, la teva dona. No les hi tallis.
-          No sé què vols dir.
El Rufus tampoc.
-          Tu fas arrels, ella viatja.
El Xavi amb la cara pagava, no entenia res.
-          Tens raó. Totes les paraules que diguessis ara seien paraules punxegudes.
-          Però…
-      No pots tornar enrere i canviar l’inici, però pots començar on ets i canviar el final.
-         No és fácil i no sé si en tinc ganes, francament. Va agafar les fulles de l’arbre que penjaven al seu costat i li va quedar tota la ma enganxifosa. No recordava la penyora dels desmais. El Llobet, com si res, li va donar el seu mocador perquè s’eixugués el palmell.
-       Fés memòria de paraules que us hàgiu dit. Recorda coses que hàgiu fet junts. I, sobretot, no oblidis mai com t’ha fet sentir.
-      Ara mateix, no em ve gaire de gust, què vols que et digui. – Va afluixar i li va tornar el mocador-. Gràcies, però, pels consells. I la carta? Què et sembla que en faig?
-        Res del que diguis ara ajudarà a donar-vos una oportunitat a la Mara i a tu. – I va llançar una altra pregunta de tres paraules, la fòrmula màgica-:
-        Tu ho vols?
-        Amb el Xavi mut, el Llobet va respondre per tots. No li tallis les ales.

                                Fragment de Paraules que tu entendràs- Xavier Bosch- 2019

A banda de desvetllar-nos els seus secrets, els protagonistes d’aquesta novel.la comparteixen amb nosaltres les seves passions: l’arquitectura i els viatges. El gust pels petits detalls, que acaben donant tot el seu sentit a les històries. El respecte per l’espai individual de l’altre i la llibertat per gaudir del propi espai. La màgia dels punts de trobada, dels moments en que els membres de la parella convergeixen l’un en l’altre, sense màscares.

Una novel.la que emociona amb paraules que tots entendrem, perquè s’han escrit des de la humiltat i la sinceritat més absolutes.



Estrella Pisa

Comentaris

  1. Les intimitats de parella, jo crec son un tema que s'ha de tenir cura. Igual que un no es ficaria en baratlles d'anamorats, es molt probable que en intimitats del tipus decisions i coses foscoses. Ara bé, jo crec que cada escú té la seva millor manera d'arribar a complaure les expectatives d'una bona relació. Un bon post i perdona que no hagi passat abans. No sé si t'agradara el meu post, potser millor el de divendres. jeje!! m'algrat io això m'agradat molt el post. Una salutació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Keren,
      Es molt cert tot el que dius. En temes de parella és millor no ficar-se pel mig, perquè només els membres que la formen saben el tipus de relació que mantenen o volen mantenir. Allò que, des de fora, ens pot semblar una conducta poc recomanable, des de dins es pot veure de molt diferent manera o a la inversa. Perquè hi ha moltes formes de viure en parella i totes poden ser igual de satisfactòries si els seus membres no se salten el respecte i l'empatia entre ells.
      Encara no he pogut llegir el teu post, però de ben segur m'agradarà.

      Moltes gràcies per llegir el meu i per comentar-lo.

      Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Hola Estrella.
    No conozco el libro, pero al leerte he sentido que tienes la capacidad de extraer su esencia y hacer que podamos adentrarnos en esas preguntas fundamentales que sirven para crear la base de las relaciones entre parejas. Se siente la intimidad, el gusto por los detalles y la búsqueda de todas las aristas que conforman estas relaciones.
    Un fuerte abrazo :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miguel,
      Esta novela de Xavier Bosch se ha publicado en 2019 y apenas ha tenido tiempo de darse a conocer fuera de Catalunya. Sorprende por la profundidad de los diálogos que mantienen entre sí sus protagonistas. Siempre he creído que, para lograr que otras personas nos entiendan, hemos de atrevernos primero a abrirnos más, a hablar abiertamente de lo que sentimos y de lo que tememos. Quizá por ello me haya gustado tanto esta historia.
      Gracias por leer el post y por comentarlo.

      Un fuerte abrazo.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dret a Aprendre

Un futur de plom i cendres

La Llibertat de ser un mateix