Moros i catalans
Sovint ens passa que els arbres no ens deixen veure el bosc. Ens entestem en conviccions heretades que no ens molestem en qüestionar i ens acabem comportant pitjor que aquells que són objete dia sí i dia també de la nostra més ferotge crítica. Parapetats en la defensa de la nostra suposada identitat, pequem una i mil vegades de la ingenuïtat pròpia dels que no coneixen la història. D'història s'han escrit infinitat de llibres, i a partir d'aquests llibres s'han ideat els arguments d'uns i altres pobles per creure's per sobre els uns dels altres, per atribuïr-se els mèrits i recriminar-se la barbàrie, les deslleialtats i els actes més vergonyosos. No sempre els autors d'aquestes cròniques han estat honestos en les seves interpretacions dels fets, bé perquè han preferit tapar les parts més abominables dels seus compatriotres o per imposició de qui els pagava la feina. El fet és que, davant de dos pobles enfrontats, ni l'un és tan dolent com el poden arr