Creant Llibertat

Quan fem l’exercici de mirar enrere i ens veiem a nosaltres mateixos de petits, és fàcil sentir una mena de nostàlgia d’un temps i d’uns escenaris que ja no hi són. Encara que els pares o els avis conservin la mateixa casa on nosaltres vam créixer, tots els racons han canviat. El carrer, la plaça, els patis o el jardí, les habitacions, els mobles i els objectes poden ser molt diferents i   ens podem trobar amb dificultats per situar cada moment viscut a la nostra infantesa en el punt precís del decorat actual. Les persones no només creixem i envellim, també canviem constantment tot allò que ens envolta, substituint unes coses per unes altres, creant-nos noves necessitats i prescindint d’allò que ja no ens fa servei. Així, desapareixen vells escenaris per donar pas a d’altres nous. Recordo que el meu avi cuidava un hort just davant de casa seva. Només tenia de travessar una carretera que en aquells anys no estava ni asfaltada. En aquell hort les meves germanes i jo van passar molt bones

  La vida no deixa de ser una loteria. De vegades tenim la sensació de que tot ens ve de cara i ens anem engrescant en nous projectes personals i professionals que ens van portant pel camí que hem triat. Però d’altres, rebem cops inesperats que ens deixen fora de lloc i ens fan replantejar-nos moltes coses. Quan s’espera un fill, el que menys s’esperen els futurs pares és que aquesta criatura no arribi a bon port. Durant l’embaràs, les emocions es desborden i es barregen entre elles. Com a una muntanya russa, una dona embarassada pot passar de l’eufòria a les llàgrimes o a la por. No es tracta d’un estat malaltís, sinó d’una acció hormonal molt potent i completament normal. El que no és tan normal és acudir a una ecografia, amb la il.lusió de que et confirmin si la criatura que esperes és un nen o una nena i t’acabin dient que serà un nen, però que no sobreviurà. Bé perquè li han vist una malformació al cor, o als ronyons o al cervell. Bé perquè el seu cor no emet cap batec o perqu

  Si ens demanessin de fer una llista amb els noms de les persones més poderoses del món, difícilment estaria encapçalada per una dona i, el més probable, és que a les nou posicions següents trobaríem ben poques dones. Potser destacarien la reina d’Anglaterra o la excancellera Merkel, però ho farien envoltades d’homes que no desaprofitarien l’ocasió de menystenir-les. Malgrat ser al segle XXI i tenint en compte que a moltes de les universitats del nostre país les dones matriculades són majoritàries, el poder continua sent territori reservat als homes. Les poques dones que l’arriben a tocar solen fer-ho a base d’invertir-hi la major part del seu temps i renunciant a la vida familiar que moltes d’elles desitjarien. Aquesta implicació és la mateixa que s’espera dels seus companys homes, però amb una lleugera diferència: als homes se’ls respecta que descuidin a la seves parelles o a les seves famílies a canvi de mantenir-se en un poder que els permet a la resta viure en condicions molt f

L’arribada d’un nou any sempre ens convida a marcar-nos nous propòsits i a endinsar-nos en nous projectes. La màgia de l’esperit nadalenc ens acosta més a la gent que ens envolta diàriament i també a aquelles altres persones amb les que coincidim molt poc, bé perquè viuen lluny o perquè les nostres agendes no aconsegueixen sincronitzar-se amb les seves cap altre mes de l’any que no sigui el desembre. Es ben trist que la gent només se’n recordi de l’existència d’aquells a qui, suposadament, tant estima només quan li marca un calendari. En dies tan atípics, governants per sentiments tan edulcorats artificialment, molts tendim a replantejar-nos aquelles coses que podríem millorar a les nostres vides i acabem comprometent-nos a intentar aquestes millores a partir del primer dia de l’any nou. A qui no li agradaria aconseguir fer realitat la seva millor versió? Qui no estaria d’acord en el fet de sentir-nos millors persones, millors parelles, millors pares, millors fills? Qui no intentar