Creant Llibertat

  Des que al món existim els humans sempre n’hi ha hagut gent que s’ha passat la vida matant-se a treballar i intentant fer les coses bé per no arribar mai enlloc ni aconseguir deslliurar-se de les injustícies que d’altres que mai s’han preocupat de complir cap llei ni d’embrutir-se les mans desenvolupant cap ocupació honesta no han deixat de cometre contra ells. Dues persones poden néixer en el mateix moment, compartint poble, cultura i idioma, però esdevenir versions molt oposades del gènere humà, si a una d’elles l’eduquen per servir i callar i a l’altra per manar i ser obeïda. Potser les persones només som idèntiques les unes a les altres en el moment de néixer i en el moment de morir, perquè totes arribem sense res i marxem de la mateixa manera. Però el que passa pel camí que uneix els dos moments és el que ens fa ben diferents. Acabem sent el que veiem al nostre voltant, el que llegim, el que ens inculquen les nostres famílies amb els seus exemples. Si ens acostumem a ser h

  Una de les set meravelles del món antic era el Colós de Rodes, una gegantina estàtua de bronze que representava al déu Hèlios, patró de l' illa de Rodes. Construïda al 282 a. C. per l’escultor Cares de Lindos, la seva alçada era d'uns trenta quatre metres i es pensa que en grandària hauria estat l’equivalent a l’actual estàtua de la llibertat a Nova York, tot i que la plataforma sobre la que s’elevava era més baixa. Fou erigida per a celebrar la victòria ròdia al 304 a. C. sobre Demetri I, rei de Macedònia conegut pel sobrenom de Poliorcetes, “l’assetjador de ciutats”. Malauradament, el Colós de Rodes només es va mantenir dempeus durant cinquanta sis anys. Al 226 a. C. l’illa va patir un terratrèmol i l’estàtua es va trencar pels genolls, caient a terra. El rei Ptolomeu III es va oferir a pagar la seva reconstrucció, però els rodis van consultar l’oracle i el veredicte d'aquest els va fer pensar que havien ofès al déu Hèlios i van declinar l’oferiment del rei. Les restes