Carme Martí

Al món de les lletres actual tenim la sort de tenir grans autors que, a més, acostumen a ser molt prolífics. Però la competència és molt gran i, tot i que s’escrigui i es publiqui molt, els resultats no sempre són els que es desitjarien.  Hi ha persones que llegeixen molt, però també hi ha masses persones que encara presumeixen de no haver llegit mai cap llibre i ho fan sense cap mena de vergonya ni remordiment.

Els llibres en paper i els ebooks ho tenen complicat a l’hora de competir amb els productes audiovisuals, que es poden gaudir sense haver de fer cap esforç físic ni Intel.lectual i estant acompanyats d’altres persones. La lectura, en canvi, és un exercici solitari que implica una dedicació exclusiva durant un temps que acostuma a ser llarg.

Però, al marge d’aquesta realitat, els escriptors es resisteixen a deixar d’escriure i els lectors no renunciem a continuar gaudint de bones històries dels autors que ja coneixem, però també dels que anem descobrint.

Poques vegades l’òpera prima d’un escriptor arriba a tenir la repercussió que va tenir la primera novel.la de la Carme Martí, una filòloga de Montblanc, nascuda al 1972.

Dedicada a la recuperació de la memòria històrica i integrant de l’equip del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, situat a l’Espluga de Francolí, al 2012 va seduïr més de 20.000 lectors de totes les edats en publicar “Un cel de plom”, les memòries novel.lades de la Neus Català, supervivent catalana del camp d’extermini de Ravensbrück. Una història que s’ha traduït al castellà com “Cenizas en el cielo” y “La paloma de Ravensbrück” i ha estat escenificada al teatre de la mà de l’actriu Mercè Arànega en el paper de la protagonista.

“Un cel de plom” es va començar a gestar al 2010, a partir d’una entrevista que li va fer la Carme Martí a la Neus Català per integrar-la en una sèrie de cròniques sobre el món rural. Aquella primera trobada li va donar l’oportunitat de conèixer  a una persona fascinant que, malgrat la seva avançada edat, encara conservava el mateix esperit de lluita i la mateixa determinació amb la que es va conduir tota la seva vida.

Foto de Lourdes Rué apareguda al Punt Diari del 9 d'abril de 2012,
 amb motiu de la publicació d'"Un cel de plom"

Cinc anys després de la primera edició d’”Un cel de plom”, al 2017 la Carme Martí ens va tornar a sorprendre amb una altra història extraordinària amb la novel.la “El camí de les aigües”, on ens narra la vida de la cuinera María Badía a través de les seves receptes i dels seus records.

La Carme Martí ha sabut fer-se un forat en el món de les lletres amb només dues novel.les. ës una persona jove, amb una formació i una experiència que l’avalen i que, de ben segur, es traduiran en moltes més obres que ens continuaran nodrin amb la seva humanitat desbordant i amb el seu saber fer a foc lent, atorgant-li a les coses importants el temps que necessiten per assimilar-se com es mereixen.

Com em va dir un dia un escriptor anònim, “les fonts de la sublimitat són a les profunditats de la senzillesa”. Per a mi l’obra de la Carme Martí és sublim.

 

Estrella Pisa