Creant Llibertat

  D’un món globalitzat podíem esperar que des de qualsevol racó del món poguéssim adquirir productes provinents del racó oposat, però el que no hauríem imaginat mai és que les persones no tindrien els mateixos drets que les mercaderies ni que es continuarien imposant les lleis de les fronteres, tot i que només pels més febles. Per aquells que fugen de les guerres, de les màfies, de la fam o dels territoris sense lleis, on imperen els capritxos i la prepotència d’aquells que es creuen molt per sobre del bé i del mal. Mentre que a les costes dels països del Mediterrani i a les illes Canàries no deixen d’arribar immigrants que busquen el somni europeu, a la frontera entre Mèxic i els EEUU no deixen d’arribar nens i adolescents que veuen en el somni americà la única sortida viable a la seva complicada existència. Aquests menors que, moltes vegades, s’aventuren sols en un viatge de milers de kilòmetres des d’El Salvador, Hondures o Guatemala, malauradament, no sempre arriben al destí desi

  El meu primer contacte amb la novel.la Aprendre a parlar amb les plantes es va produir escoltant la ràdio. Em va semblar un títol ben curiós per a una novel.la. Potser molt més apropiat per a un llibre de jardineria o fins i tot d’autoajuda. Temps després, quan l’he llegida, he pogut entendre que la seva autora, Marta Orriols , no hauria pogut trobar un títol més encertat per construir una història al voltant de la pèrdua que pateix la seva protagonista, una neonatòloga de quaranta dos anys a qui tothom anima a refer la seva vida, com si les persones que hem perdut es poguessin substituir per unes altres alegrement i sense superar les fases del dol. La protagonista d’aquesta novel.la sorprèn per com es rebel.la contra la insistència dels altres de dir-li en tot moment el que se suposa que ha de fer i com s’ha de sentir. La Paula no suporta les frases fetes de condol ni tampoc els rituals que solen acompanyar la mort i que passen per acudir al cementiri amb flors els dies que alg

  Quan penso en les set meravelles del món antic, el primer que em ve al cap sempre és el far d’Alexandria. Aquesta obra mítica que es va acabar perdent en la nit dels temps va ser la primera torre de llum que es va construir entre els anys 285 i 247 abans de Crist a la illa de Far, a l’antic Egipte. A partir de llavors, les torres de llum que es van edificar al món van ser anomenades fars. Aquest primer far de la història va ser en el seu moment l’edifici més alt del món i mantenia una foguera encesa durant tota la nit que es feia molt més gran gràcies a un mirall metàl.lic que li permetia reflectir la llum a uns cinquanta kilòmetres, per tal de guiar als navegants pel Mediterrani. Els darrers dies he estat llegint La Luz de Alejandría , una novel.la que em va cridar l’atenció pel títol, però també pels seus autors. L’ Alex Rovira i en Francesc Miralles m’han fet passar bons moments amb altres lectures com La bona sort o El mètode Ikigai. Aquest tipus de lectures no es poden con