Nens que travessen fronteres

 

D’un món globalitzat podíem esperar que des de qualsevol racó del món poguéssim adquirir productes provinents del racó oposat, però el que no hauríem imaginat mai és que les persones no tindrien els mateixos drets que les mercaderies ni que es continuarien imposant les lleis de les fronteres, tot i que només pels més febles. Per aquells que fugen de les guerres, de les màfies, de la fam o dels territoris sense lleis, on imperen els capritxos i la prepotència d’aquells que es creuen molt per sobre del bé i del mal.

Mentre que a les costes dels països del Mediterrani i a les illes Canàries no deixen d’arribar immigrants que busquen el somni europeu, a la frontera entre Mèxic i els EEUU no deixen d’arribar nens i adolescents que veuen en el somni americà la única sortida viable a la seva complicada existència. Aquests menors que, moltes vegades, s’aventuren sols en un viatge de milers de kilòmetres des d’El Salvador, Hondures o Guatemala, malauradament, no sempre arriben al destí desitjat. Poden ser segrestats, violats o assassinats per les bandes organitzades que fan de la necessitat d’aquestes famílies dividides per la fam o per l’extorsió a que són sotmeses per aquells de qui fugen la seva font d’ingressos.

Què trist haver de guanyar-se la vida traficant amb la desesperació dels altres. Què trist acabar abusant de menors i esguerrant-los la vida a canvi d’uns miserables bitllets tacats de sang i de traïció a la pròpia naturalesa humana.

Els menors que aconsegueixen travessar les fronteres de diferents països fins arribar a entrar als EEUU, després d’haver caminat durant mesos per camins que els amaguen dels ulls de qui podria delatar les seves intencions, de suportar tota mena d’abusos i de recórrer Mèxic de sud a nord com a polissons als trens que anomenen “la bèstia”, troben que el seu periple cap a la llibertat tot just comença, doncs s’enfronten a la possibilitat de que els deportin als seus països d’origen.

 

Valeria Luiselli és una escriptora mexicana que, per la seva feina de traductora a una cort d’immigració de Nova York, va haver d’atendre a molts d’aquests menors que arribaven als EEUU al 2014. Els havia de passar un qüestionari de 40 preguntes i traduir les seves respostes per derivar-les als advocats que els havien de defensar. D’aquestes respostes dependria que es poguessin quedar als EEUU o haguessin de tornar a l’horror del que havien intentat fugir. Fruit d’aquesta experiència va escriure l’assaig Los niños perdidos.

Las historias de los niños perdidos son la historia de una infancia perdida. Los niños perdidos son niños a quienes les quitaron el derecho a la niñez. Sus historias no tienen final.

 

                                                                             ^***

Las guerras del narco se están peleando en las calles de San Salvador, San Pedro, Sula, Iguala, Tampico, Los Angeles y Hempstead. Las causas y raíces de la situación actual tienen vínculos hemisféricos; y las consecuencias, por ende, tienen un alcance también hemisférico. Es urgente empezar a hablar de la guerra del narco como “una guerra hemisfèrica”, que abarca cuanto menos el territorio que empieza en los Grandes Lagos del norte de Estados Unidos y termina en las sierras de Celaque, en el sur de Honduras.

Por supuesto, esta cartografía del narcotràfic también es limitada y arbitraria: en realidad, los circuitos de producción, tráfico y consumo de drogas son una red global mucho más amplia y compleja, cuyo tamaño y alcance real seguramente ni imaginamos. Pero sería un avance, cuanto menos, que hubiese un reconocimiento oficial por parte de nuestros gobiernos de las dimensiones hemisféricas del problema, así como del hecho de que hay una interconexión absoluta entre fenómenos como la guerra del narco, las pandillas centroamericanas, el trasiego de armas desde Estados Unidos, el consumo de drogas, y la migración masiva de niños del Triángulo del Norte a Estados Unidos a través de México. Nadie, casi nadie, desde el lado de los productores hasta el de los consumidores, està dispuesto a aceptar su gran papel en el gran espectáculo de la devastación de la vida de estos niños. Sería un avance hablar del tema como una guerra hemisférica porque obligaria a repensar el lenguaje mismo en torno al problema y, por lo tanto, una posible dirección futura de políticas públicas para enfrentarlo. Los niños que cruzan Mexico y llegan a la frontera de Estados Unidos no son “migrantes”, no son “ilegales”, y no son meramente “menores indocumentades”: son refugiados de una guerra y, en tanto que tales, tienen derecho al asilo político.

Pero, claro, un “refugiado de guerra” es una mala noticia y una verdad incómoda para los gobiernos, porque los obligaría a lidiar con el problema en vez de simplemente “remover a los aliens ilegales”, como se dice en Estados Unidos; en vez de “assegurar indocumentades”, como se dice en México. No sé si a la larga sea más barato o más caro, pero supongo que les resulta más conveniente a los gobiernos de México y Estados Unidos invertir millones de dólares y de pesos en operativos militares, muros y drones para evitar el paso de “niños ilegales” que asumir la responsabilidad de integrar a “niños refugiados” en su sociedad.

 

Fragment de Los niños perdidos de Valeria Luiselli- 2016- Editorial Sexto Piso-

 

 

A la Valèria Luiselli només li ha calgut escriure 112 pàgines per concloure un assaig contundent que ens permet formar-nos una idea molt precisa del que està passant a aquestes fronteres que continuen intentant travessar cada dia tantes persones, moltes d’elles menors. Hi ha un fragment del relat de la Valèria que m’ha dolgut especialment i és quan explica que la majoria de les dones i les adolescents que s’arrisquen a fer aquest dur viatge cap a la suposada llibertat prenen mesures anticonceptives abans d’iniciar el viatge perquè saben que tenen moltes possibilitats de ser violades. El 80% de les dones i adolescents que aconsegueixen arribar als EEUU relaten experiències de violacions. Aquest risc, malauradament, no afecta només a les dones que intenten travessar aquestes fronteres americanes. El corren totes les dones que intenten travessar qualsevol frontera del món on tinguin la mala sort de trobar-se amb éssers menyspreables que no dubtaran en aprofitar-se de la desesperació d’elles per satisfer els seus més deplorables instints.

 

Estrella Pisa.