Creant Llibertat

  Sempre hem sentit a dir que una imatge val més que mil paraules. Per molt que ens esforcem en descriure una situació o als personatges que la protagonitzen, sempre quedarem curts de paraules i se'ns escaparan detalls que de vegades passen inadvertits davant d'aquells que miren sense veure del tot. Però les fotografies tenen el poder d'absorbir-ho absolutament tot, fins i tot aquells aspectes de l'escena que hauríem preferit evitar. Un moviment inoportú o uns ulls que es tanquen en el moment de captar la imatge o algú que apareix de sobte i es cola dins de l'enquadrament. Recordem el que hem sentit, però aquest sentiment no sempre es correspon amb la realitat que capten les càmeres, potser perquè, concentrats en el que vivim per dins, no parem prou atenció al que passa al nostre voltant. Vivim un moment en que tot el que fem i el que deixem de fer acaba registrat en la memòria d'alguna d'aquestes càmeres, doncs hi són per tot arreu. Als carrers i places d

  La ment humana és com una cova plena de galeries que esdevenen veritables laberints i ens poden conduir a foscos racons sense sortida o a sorprenents espais oberts que ens omplin de goig i de calma. Que les nostres neurones ens facin sentir al paradís o a l'infern només depen de com hem après a digerir el que hem viscut en el passat i de l'actitud que mostrem en el present cap als altres. Haver patit una infantesa dura ens pot marcar, principalment, de dues formes diferents: ensenyant-nos a valorar més la vida que tenim avui i deixant enrera el passat o fent del dolor patit fa tants anys el nostre únic guia. Les persones que es decanten per la primera opció poden continuar patint o no, però no fan del dolor l'eix principal de les seves vides. Han aprés a contextualitzar els episodis viscuts, a posar-se en el lloc de les persones que en el seu dia les van ferir, potser sense ser-ne del tot conscients del mal que feien, i han decidit perdonar-les per poder tancar les feri

  Perdre un ésser estimat sempre esdevé una tragèdia. De vegades el malson comença molt temps abans de que la mort faci acte de presència, incrementant el patiment de la persona malalta que s'ha de resignar a viure sota la constant amenaça de que les seves forces i el seu temps s'estan esgotant, i dels seus familiars i amics que senten la impotència que els genera la certesa de no poder fer res per aturar el dolor ni la decadència d'aquesta persona que tant s'estimen i que aviat perdran per sempre. En d'altres ocasions, la mort no s'anuncia amb antelació, sinó que es presenta de forma inesperada i ens agafa a tots desprevinguts. En aquests casos, no deixa temps a la persona que se'n va a deixar les seves coses endreçades, ni li permet acomiadar-se d'aquells que l'estimen i s'estima. Senzillament, la persona cau fulminada per un atac de cor, o per un accident de cotxe, o per un atropellament al carrer o en caure per un penya-segat mentre fa sende

  Cada època històrica acostuma a tenir uns elements que la caracteritzen. De vegades aquests elements venen determinats per esdeveniments que han marcat un temps i una regió concreta i d'altres pels descobriments i els avenços que la humanitat ha anat fent en diferents àmbits. Cada nou invent ha acabat canviant la forma de vida de les persones a mesura que s'ha anat implantant en les diferents societats. Cada nou descobriment ha obert portes que ni se sospitava que existissin i per elles han entrat noves tendències, noves maneres de fer les mateixes coses. Les idees, a mesura que s'anaven compartint entre diferents pobles, s'anaven madurant i s'imposaven com a noves corrents de pensament que derivaven en noves formes de viure, de comerciar o de fer la guerra. L'Edat Mitjana va ser un període molt llarg de la història que tendim a imaginar com a molt fosc i molt fred en tots els sentits. El fet que durés més de mil anys, abarcant des del 476 dC, amb la caiguda