Creant Llibertat

  Mai havia sentit anomenar l’escriptora argentina Claudia Piñero fins que fa quatre dies vaig llegir un post sobre la seva darrera novel.la “Catedrales” al blog de Rosa Berros Canuria  Cuéntame una historia Els fragments de la novel.la que va mostrar la Rosa al seu post tenien una potència tan forta que no em vaig poder estar de buscar la novel.la i començar a llegir-la. Bé, més que llegir-la, l’he acabat devorant en dos dies. Igual que la Lía, una dels seus personatges, jo també em considero atea des de fa molts i molts anys. N’hi ha qui pot pensar que vaig deixar de creure en Déu en perdre al meu pare poc abans de fer els catorze anys. La seva mort va ser un cop pel que no em sentia preparada. Crec que mai estem preparats per perdre als éssers estimats. Però jo ja era atea de molt abans. Ja de petita sempre em va fer molt de respecte entrar a les esglésies i mai vaig entendre com la que anomenaven “la casa del senyor” havia d’estar sempre a les fosques i plena d’estàtues...

El món de la literatura és tan ampli que dona per dividir-lo en diferents gèneres, segons la temàtica que tracten els llibres i la forma que trien els seus autors per desenvolupar-la, però també segons l’edat dels potencials lectors de cada obra. Així, a les llibreries, a les biblioteques i a les fires dels llibres ens podem trobar amb llibres per a nens, llibres per a adolescents i llibres per a adults. Els lectors que es deixen influir per les recomanacions dels editors dels llibres en referència a les franges d’edat a que van destinats els seus títols, poden caure en la terrible errada de perdre’s grans obres només pel fet de que algú els pugui considerar molts grans per llegir segons què. Hi ha un llibre destinat al públic més jove que tot adult hauria d’haver llegit. De petit o de gran, tant se val, perquè els seus missatges senzills no deixen indiferent a ningú. Aquest llibre és El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. El seu autor es va basar en una exper...