Xavier Bosch

Hi ha persones que ja neixen amb un do especial. Algunes destaquen ben aviat en l’art, o en la música o la dança. N’hi ha d’altres que, al mateix temps que aprenen a parlar aconsegueixen adaptar-se a les paraules, arribant a dominar-les i fent-les servir per establir comunicacions més satisfactòries amb els altres.
Tal és el cas del periodista i escriptor Xavier Bosch. Nascut al 1967 a Barcelona, va estudiar ciències de la informació i ha treballat sempre amb les paraules. Ha treballat a la ràdio, a la televisió i també  fent premsa escrita. A l’inici de la seva carrera, va ser corresponsal de La Vanguardia a Strasburg i agregat de premsa del Consell Europeu.

Ha aconseguit diferents premis, com l’Ondas pel programa “Alguna pregunta més?”. També ha estat un dels impulsors del diari Ara i durant un any va dirigir el diari Avui.
Ha cultivat l’humor, el periodisme esportiu i les entrevistes, desenvolupant els rols de director  i presentador a programes com Un tomb per la vida, Àgora i Aquest any, cent. Ha estat el creador de formats televisius com El gran dictat i radiofònics com El món a RAC 1. Al 1996 també va escriure una obra de teatre, El CuléKule, de la que la Companyia Focus va fer més de cent representacions al Teatre Arnau.
Home polifacètic, a banda de les seves col.laboracions en diferents mitjans de comunicació, també va trobar temps per dedicar-se a la literatura, sorprenent-nos amb aquest domini de les paraules que sempre l’ha caracteritzat.
A la seva obra podem trobar narrativa breu i novel.la:

NARRATIVA BREU:
-          Jo, el simolses- Editorial La Magrana- 1992
-          Estimat diari- 1996
-          Vicis domèstics- Editorial La Magrana- 1998
-          Catalunya- en col.laboració  amb la il.lustradora Pilarín Bayés- Editorial Mediterrània- 2018
NOVEL.LA JUVENIL:
-          La màgia dels reis- Columna – La Galera – 1994
NOVEL.LA
-          Se sabrà tot- Editorial Labutxaca- 2009- Premi Sant Jordi de Novel.la
-          Homes d’honor- Proa- 2012
-          Eufòria- Proa- 2014
-          Algú com tu- Editorial Labutxaca- 2015- Premi Ramon Llull
-          Nosaltres dos – Columna – 2017
-          Paraules que tu entendràs- Columna- 2019

És precisament en aquestes darreres novel.les on ha explorat de manera més exhaustiva el món dels sentiments i on les paraules han cobrat major protagonisme. Entendre’s amb els altres no és un exercici fàcil. Les paraules sempre són un arma de doble fil que es poden interpretar de moltes maneres en funció de les experiències prèvies que cadascú tingui amb aquestes mateixes paraules i els seus possibles significats. El mateix passa amb la importància que li volem donar a la veritat. N’hi ha moltes de veritats dins de cada persona i no tenen per què coincidir amb les veritats dels altres. Ni en intensitat, ni tampoc en nivell d’importància.
El propi autor resumeix la seva darrera novel.la amb aquestes paraules: “Mai a la vida havia estat tan fàcil tenir una aventura, però mai havia estat tan difícil mantenir un secret. La principal causa del divorci és el matrimoni. L’avorriment, la rutina, la convivència, el dia a dia... porten a buscar estímuls a fora”.

Estrella Pisa

Comentaris

  1. El Rincón de Keren22 de maig del 2020, a les 17:17

    Uau!! jo crec que he de llegir a aquest home quan mes aviat millor. Sobre si el matromoni i les relacions de buscar vida fora del matrimoni es tot un mon i crec que porta raó però de vegades ens quedem aguantant tot i sabent l'aborriment. Una salutació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estrella Pisa23 de maig del 2020, a les 15:50

      Crec que si llegeixes Paraules que tu entendràs, t'agradarà.

      Un forta abraçada, Keren.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació