Creant Llibertat

  De què ens serveixen les nostres idees si ens porten a enfrontar-nos amb altres persones que no coneixem, ni ens han fet res? De què ens serveixen les fronteres en un món que es defineix a ell mateix com una immensa aldea global? La religió, la política, l’educació o la cultura, tenen sentit quan ens aboquen a deixar-nos governar pels estereotips i els prejudicis, quan ens obliguen a classificar les persones en funció del seu gènere, de la seva raça, de la seva nacionalitat o del seu estatus econòmic? Quina diferència pot haver-hi entre un musulmà, un jueu i un cristià quan els tres es reafirmen en la seva lleialtat al seu veritable Déu, es digui com es digui? Les idees, per tenir sentit, ens haurien de resultar útils. I aquesta utilitat hauríem d’enfocar-la a facilitar-nos la vida i a permetre’ns aconseguir que aflori la nostra millor versió. Quan les idees ens fan esdevenir persones governades per la ràbia i per l’odi irracional deixen de ser-nos útils per passar a posar-no

A Espanya, aquesta darrera dècada està sent molt profitosa per a la novel.la negra i es dona la circumstància de que molts dels seus autors són del nord d’Espanya. Les tradicions, els paisatges i diferents monuments d’El País Basc, Navarra, Santander, Astúries i Galícia han quedat impregnats a les novel.les d’escriptors com Ibon Martin, Eva García Sáenz de Urturi, Dolores Redondo, Maria Oruña o Ana Lena Rivera. Tots tenen en comú que no escriuen novel.les aïllades, sinó que les fan en sèrie. Partint de protagonistes que investiguen crims envoltats de misteri, creen trames en les que es veuen implicats aquests personatges que ja s’han fet un lloc en la memòria de molts lectors i que van tenint continuïtat novel.la darrera novel.la. Ana Lena Rivera ha estat el meu darrer descobriment en aquest gènere. A diferència del que passa a les obres dels altres autors mencionats, la protagonista de les seves tres novel.les no investiga crims, sinó delictes econòmics. Individus que intenten estafar