Maria Carme Roca

Vaig descobrir aquesta autora un dia que buscava un llibre per a regalar a l’Abacus de Figueres. La destinatària del llibre era i continúa sent una persona molt especial per a mi i no tenia massa clar per quina lectura i quin autor decantar-m’hi. De sobte, em vaig topar amb la novel.la Escollida pels deus i vaig sentir una mena d’atracció que em va atrapar fins al punt de llegir-la abans de regalar-li. La història em va fascinar, tant per la força dels seus personatges com també pels escenaris escollits per l’autora. Empúries i Ullastret sempre m’han captivat especialment i, gràcies a la novel.la, podia imaginar-me la vida i la mort que amagaven aquelles pedres  que tan sagrades m’han semblat sempre.

No sé si la persona a qui li vaig regalar la novel.la la va arribar a llegir, ni tampoc si li va agradar, perquè mai m’ho ha dit. Però aquest fet no té importància. El que compta per a mi és que, gràcies a aquest regal que vaig fer, vaig descobrir a una gran escriptora de qui mai abans havia sentit a parlar.




Nascuda al barri gòtic de Barcelona al 1955, la Maria Carme Roca va estimar els llibres des de ben petita. Llegia tot el que arribava a les seves mans i s’empapava d’història, d’aventures, de filosofía, de política o, senzillament de lletres que més tard la durien a llicenciar-se primer en Filosofia i lletres, especialitzant-se en història i més tard en Filologia catalana.

Durant 12 anys va treballar com professora d’història i de llengua catalana. L’any 1997 publica el primer llibre de la que serà una llarga llista que ja enumera una seixantena d’obres, entre les que podem trobar literatura juvenil,  contes curts, assaigs i novel.les històriques.

Literatura juvenil

Qui és el penjat? – 1997
Una setmana plena de boires- 1997
Els llibres també s’equivoquen - 1999
Foc al cor- 2000
Amb ulls de guácharo- 2001
Nits de celobert- 2002
El faedor de mentides- 2003
La temuda petxada de Kali - 2004
Kamira.rom – 2005
Estripar la teranyina- 2005
Pedra foguera- 2005
Tambors de vidre- 2006
No hi ha petons per als fantasmes – 2007
La ciutat oblidada- 2008
De pel.lícula – 2009
   Qui és la de la foto? – 2010- Premi Ciutat d’Alzira- Bancaixa de novel.la  juvenil
La moneda partida- 2010
Katalepsis- 2013- Premi Joaquim Ruyra 2012
Dedica’m un poema encara que sigui teu- 2013
La merla blava – 2015
La noia del club – 2017
        Selfies al cementiri- 2017- Premi Barcanova de Literatura juvenil 2016                


Literatura infantil

Sis contes revoltats- 1998
Port Aventura té… Àngel- 2001
Ermengol el salat, el rei que es va enamorar del mar – 2002
Ada i Valeri, una nena i un bacteri- 2003
Les formigues s’han refredat - 2004
On s’amaga la por- 2004-Premi Lola Anglada de narrativa
Akanuu, l’arquer persa- 2005- Premi Barcanova de Literatura juvenil
Un drac amb massa fums - 2006
La reina de Gizeh- 2007
Una granota reial - 2007
Quina bestiesa- 2008
Nora la petita campanera
Com una fotocòpia- 2012
Els mitjons de l’ogre- 2016
                                           En punxetes fa trobades- 2017             


Novel.la històrica

El darrer buit- 1997- Premi Donna
El pont de fusta- 2004
Intrigues de palau- 2006- Premi Néstor Luján de novel.la històrica
El monestir proscrit- 2008
Barcino- 2009
Escollida pels deus- 2011
L’enigma Colom- 2014
A punt d’estrena- 2016- VI Premi Illa dels llibres
El far- 2018- Premi Prudenci Bertrana
A Bàrcino - 2020


Assaigs històrics

Les dones de Jaume I – 2008
Abadesses i priores de la Catalunya medieval- 2014


Pocs autors resulten tan prolífics ni tan versàtils. Apassionada de la història i de les lletres, la Maria Carme Roca ens ofereix tot un món per descobrir entre les pàgines dels seus llibres. Aquella nena que, com una esponja, absorbia totes les lletres que trobaven els seus ulls ha esdevingut una escriptora excel.lent que té grans coses per ensenyar-nos.




Estrella Pisa

Comentaris

  1. El Rincón de Keren6 de març del 2020, a les 8:09

    Veig que té uns bona carrera i trajectòria. M'agraden les lectures que et fan canviar de pensament. Reflexionar i sobretot gaudir. Molt interessant, segur que li ha agradat. No tamoinis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estrella Pisa6 de març del 2020, a les 12:00

      Moltes gràcies Keren. A mi també m'agraden les lectures que m'obren a noves realitats, perquè gràcies a elles sento que no m'estanco, que continuo avançant i que el camí és més important que qualsevol meta.

      Una forta abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació