Creant Llibertat

  Quina imatge es correspon més amb la realitat: la que es formen de nosaltres tots aquells que creuen que ens coneixen o la que ens formem nosaltres de nosaltres mateixos? Ens podem passar la vida semblant una cosa i, de portes endins, sentir-nos una altra de ben diferent. Quan intentem encaixar en un món que espera que ens comportem de determinada manera, no és estrany que acabem experimentant certa buidor, perquè les expectatives dels altres no coincideixen en absolut amb les que ens hauríem pogut marcar nosaltres si haguessim estat en condicions de prendre les nostres pròpies decisions, assumint sense por les seves conseqüències. La por ens paralitza més que qualsevol malaltia degenerativa. Por a sentir-nos rebutjats per aquells que més estimem, por a qüestionar-nos les idees i les creences que ens han inculcat des de petits, por a ser castigats i avergonyits, por a caure en desgràcia pels nostres actes erronis o equivocats. Nèixer dona a una família dividida per les idees d...

  Quan em pregunten quin és el meu autor o la meva autora preferits, mai no sé què respondre, en essència, perquè en tinc molts i a tots els considero igual d'importants. Però també perquè sempre m'he ressistit davant la idea de seguir cegament a una única persona. Imposar-nos una veu única és un exercici d'allò més perillós, perquè ens fa perdre la connexió amb moltes altres versions de la mateixa realitat i ens obliga a esdevenir esclaus de la nostra pròpia ignorància. Per això m'agrada descobrir veus noves, escenaris diferents, cultures que no tenen res a veure amb la meva. I aquests ingredients els trobo a novel.les com La fragilidad del crisantemo, de José Vicente Alfaro. He llegit moltes novel.les ambientades a l'Edat Mitjana i a diferents racons d'Espanya i d'altres paisos europeus, però fins ara, no n'havia llegit cap d'ambienta al Japó i aquesta circumstància, ja per ella mateixa, m'ha fascinat. Conèixer com era l'imperi on ...

  Més sovint del que ens agradaria reconèixer, donem per fetes masses coses. Tendim a relacionar massa a la lleugera determinades accions amb suposades reaccions i a rebutjar les evidències que ens passen per davant del nas, senzillament perquè les considerem massa obvies per ajustar-se a la realitat. Potser hem vist masses pel.lícules de terror o estem massa contaminats per la novel.la negra. Però el cas és que, davant d'una desaparició o d'una mort sobtada, sempre anem a buscar explicacions als racons més foscos del raonament humà. La meva àvia sempre deia "pensa malament i l'encertaràs". Aquesta màxima de la saviesa popular, hem de ser honestos i reconèixer que de vegades es compleix. Però, de la mateixa manera que no podem anar per la vida amb el lliri a la mà, confiant en el primer o la primera que ens passa pel davant, tampoc no podem posar-nos una cuirassa i començar a desconfiar de tothom. Tots tenim parts fosques i, de vegades, les deixem lliures per ma...