Creant Llibertat

  La mort d'un ésser estimat sempre ens sacseja com si als nostres peus es comencessim a obrir esquerdes i tot el nostre món estigués en perill d'esfondrar-se. La majoria de les persones, davant d'aquestes pèrdues, intenten seguir endavant, sense aturar el seu ritme després dels primers dies del dol. La vida continua pels familiars i amics d'aquell que ha mort. No es poden permetre el luxe de deixar-ho tot de banda per recrear-se en el seu dolor i intenten no pensar-hi més del que consideren estrictament necessari. Les rutines que portem tots plegats no ens permeten de fer gaires aturades perquè hem cronometrat tant el nostre temps que tractar de reservar-nos una hora per a nosaltres sovint esdevé una missió impossible. Però, de vegades, hi ha morts que ens trasbalsen més que d'altres, sobre tot quan la persona que perdem és algú a qui ens uneix un vicle especial i llavors no hi ha rutina, ni obligació ni necessitat que ens impedeixi desconnectar de tot per permetr

Ostentar poder és una condició que sempre implica córrer el risc de caure en paranys que no estan exempts de perill. Això ha estat així des de la creació dels primers estats i ho continua essent en l'actualitat. Les famílies que integren les diferents monarquies continuen prioritzant en ple segle XXI el mateix que prioritzaven aquells emperadors romans o aquells reis de corts medievals: la continuïtat de les seves corones. I l'església, que sempre s'ha mantingut enganxada a aquestes monarquies, ha estat la més interessada en que aquestes no s'extingiren. Per defensar aquest sistema de vida privilegiat sembla que tot s'hi val i tot el que mostren davant dels seus pobles acaba sent una mentida perfectament orquestrada, on acaba jugant un paper fonamental la doble moral. Aquells que es creuen legitimats per a jutjar i condemnar les debilitats dels altres de vegades són els primers que es passen la vida cometent pecats que no perdonarien a ningú i cuidant-se d'amag