Gillian Bradshaw

L’autora de la coneguda novel.la El far d’Alexandria va nèixer a Virginia al 1956, criant-se entre Washington, Santiago de Xile i Michigan. Estudià Grec Clàssic a la Universitat de Michigan i, més tard, es graduà també en Literatura i Història Clàssica a la Universitat de Cambridge.

Va iniciar la seva carrera literària amb una trilogia sobre el Rei Artur de Bretanya, que inclou les novel.les “El falcó de maig”, “Regne d’estiu” i “A l’ombra de l’hivern”. A Espanya només s'ha publicat la primera. Només quatre anys després sorprenia als lectors amb la primera novel.la de la que seria una nova trilogia sobre la decadència de l’Imperi Romà. Aquesta novel.la era “El far d’Alexandria”. La seguiríen “Teodora, emperadriu de Bizanci” i “Porpra Imperial”.



A novel.les posteriors la Gillian continuarà amb la temàtica històrica, però també s’adreçarà al públic infantil.
Els seus llibres ens conviden a endinsar-nos en aventures increíbles que, tot i sent conscients de que els personatges que les protagonitzen són ficticis, ens atrapen i ens meravellen.

Els amplis coneixements que la Gillian té del món antic, fan possible que les seves trames resultin molt fidels a les històries que degueren viure en primera persona els pobladors d’aquestes ciutats i d’aquests imperis que el temps s’ha ocupat d’ensorrar per sempre més.

Descobrir la biblioteca d’Alexandria a través dels ulls de la Caris d’Efeso, ser testimonis de com l’Arquímedes dissenyava i construïa les seves famoses catapultes al servei dels governants de l’època o assabentar-nos de com tot un emperador com Justinià I va triar com a esposa a la Teodora, una dona humil que havia estat una prostituta, són privilegis que ens podem permetre llegint les novel.les de la Gillian.

La seva extensa obra s’ha traduït de l’anglès a diferents idiomes. En castellà hi trobem aquests títols:

-          El Halcón de mayo – 1980
-          El Faro de Alejandría – 1986
-          Teodora, Emperatriz de Bizancio – 1987
-          Púrpura Imperial- 1988
-          El heredero de Cleopatra - 2003
-          Ciudadano del Imperio- 2005
-          El contador de arena- 2006
-          Rodas, la hija del sol- 2010
-          Norte oscuro- 2011

Al marge de tota aquesta obra ambientada en escenaris històrics, la Gillian també s’ha dedicat a escriure ciència ficció, amb novel.les sorprenents que encara no han estat publicades al nostre país. Entre elles podem trobar “The Wrong Reflection”, “Dangerous Notes” o “Somers Treatment”.

La Gillian és una escriptora excel.lent i molt prolífica. Les seves històries, fruit de moltes hores de recerca de documentació i d’una capacitat creativa que sembla no tenir límits, fan les delícies de qualsevol amant d’altres temps, d’altres homes i dones, d’altres formes de lluitar per la llibertat.




Estrella Pisa

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació