Creant Llibertat

  Si per a qualsevol persona de qualsevol cultura ja resulta difícil trobar el seu lloc al món, quan es tracta de persones que són el fruit de dues cultures diferents, aquest camí encara es complica molt més. Perquè, malgrat que volem creure’ns i fer creure als altres que tots som molt oberts i molt tolerants amb la diversitat cultural, a l’hora de la veritat, no sempre aconseguim donar la talla i acabem caient en tòpics i en mostres de racisme que ens haurien d’avergonyir a tots plegats, però el que fan en realitat és normalitzar-se, com si no poguéssim adoptar postures més encertades que no fessin sentir a ningú com si no tingués arrels pròpies o en tingués més de les permeses. Ser fill de pare negre i de mare blanca o de pare blanc i de mare blanca no ha de ser gens fàcil de pair per a cap nen, independentment de si viu a un país europeu o a un país centreafricà. Per molta bona voluntat que hi posin els pares, al seu voltant, aquesta criatura sempre trobarà qui l’assenyali i qui l

  És un fet que l’esperança de vida a les societats dels països més avançats ha anat creixent en les darreres dècades i que cada cop és més freqüent que molts nens puguin arribar a conèixer als seus besavis i fins i tot als rebesavis. La millora de les condicions de vida, la bona alimentació, la higiene, els avenços en medicina, la conscienciació en la necessitat de fer exercici i el canvi en la forma d’entendre la vida són factors que han contribuït en aquest increment de l’esperança de vida. Malauradament, també hi ha massa gent jove que es queda pel camí degut a malalties com el càncer, quadres degeneratius, cardiopaties o pandèmies com la del covid-19. Però el cas és que mai abans havíem conegut tants centenaris com ara i tampoc mai abans la gent arribava a determinades edats considerades crítiques amb tan bona forma física i mental. Quan ens trobem amb famílies on es reuneixen periòdicament fills, pares, avis i besavis, els temes de conversa poden arribar a ser interminables i