Montserrat Roig

La primera vegada que vaig llegir un escrit de la Montserrat, no sabia que ella n’era l’autora. Jo tenia 17 anys i vaig rebre la carta d’un amic on figuraven uns pàrrafs amb els que exposava els seus motius per no celebrar el Nadal. Durant molts anys vaig pensar que era la millor carta que mai m’havia escrit, però llavors va arribar internet per posar-ho tot potes enlaire, permetent-nos desmitificar als nostres particulars herois i descobrir la veritable identitat de les persones.

I a internet un dia em vaig topar amb aquells pàrrafs que parlaven sobre un Nadal en el que jo ja fa masses anys que no crec i em vaig meravellar en descobrir que els havia escrit la Montserrat Roig:

"Durante unos días, muchos sueñan que son marineros. La televisión presenta recetas de felicidad que parecen estar al alcance y el mundo se vuelve obscenamente bueno. Todos los años se cumple el ritual. A pesar de la tecnología, todavía se celebra la entrada en el solsticio de invierno con fantasía a pequeñas dosis. 

La imaginación se desborda días antes de que se cante el Gordo, luego los marineros no se embarcan y los afortunados se vuelven cautelosos. Pondrán todo el dinero en el banco y mentirán porque se sienten culpables. Son millonarios sin haber sudado y empezarán a tener miedo si cuentan la verdad de lo que han ganado.

Las familias imaginan que se quieren y, entre turrones y candelabros, se olvidan herencias e incluso el deseo de matar al hermano. El mundo se para por un día y las miradas se vuelven interiores. Se cambia la amante por la esposa, el engaño por el marido, y muchos recuerdan que en casa hay niños. Las guerras lejanas hacen una tregua. Así el respiro les permite empezar con más brío al día siguiente.

Hay que cumplir con la gran farsa del amor. El sol pagano se convierte en un niño divino y esta hermosa historia, real o no, vuelve a ser creíble por un día. Por un día, porque más, no se resistiría."

                                                                                                                                                                  

Poc després vaig llegir el seu assaig sobre els catalans als camps nazis i em vaig adonar de la grandesa d’aquella dona. La seva lluita per no deixar que persones com la Neus Català o en Francec Boix es perdessin en la memòria esvaïda dels temps. I la vaig admirar pel seu coratge, per les seves ganes de viure per continuar explicant-nos històries que ens fessin reaccionar. I la continuo admirant i continúo lamentant la seva prematura mort. De no haver estat pel maleït càncer que va apagar per sempre el seu somriure, la Montserrat Roig ens hauria regalat moltes més obres, a quina millor, i ens hauria donat moltes més lliçons de vida.

Aquesta dona estranya per a molts i tan entranyable per aquells que l’admirem, va nèixer l’any 1946 a Barcelona, sent la sisena dels set fills d’una família burgesa liberal. El pare era advocat i la mare filòloga i escriptora. La Montserrat seguiría les passes de la seva mare, llicenciant-se en filosofía i lletres al 1968 i començant a treballar com a redactora a la Gran Enciclopedia Catalana, però abans d’això es casaria amb només 20 anys amb el que seria el seu primer marit i tindria al seu primer fill.

Va participar activament en la lluita estudiantil contra la dictadura d’en Franco, estant afiliada durant un temps al PSUC. Compromesa també amb el feminisme i el catalanisme. En separar-se del seu primer marit, al 1970, es va volcar en la que seria una carrera literària molt prolífica.

A banda de cultivar amb èxit la novel.la, el conte i l’assaig, la Montserrat Roig també va escriure articles per diferents mitjans de premsa escrita i va treballar com a periodista a TV2, conduit el programa  d’entrevistes Personatges, que va arribar a ser objecte de censura i prohibicions per part del Congrés i el Senat.

L’obra de la Montserrat és tan extensa com diversa i consta dels següents títols:

ASSAIGS I ARTICLES:

-          Retrats paral.lels- 1975-1978 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)- 3 volums.

-          Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució- 1976

-          Els catalans als camps nazis- 1977- Premi Crítica Serra d’Or

-          ¿Tiempo de mujer? – 1980

-          Mujeres en busca de un nuevo humanismo- 1981- Salvat

-          Mujeres hacia un nuevo humanismo- 1982

-          El feminismo- Aula Abierta Salvat- 1984

-          L’agulla daurada- 1985- Premi Nacional de Literatura Catala al 1986

-          Barcelona a vol d’ocell- 1987- Amb fotografies de Xavier Miserachs

-          Pau Vila: He viscut!- Biografia oral- 1989- La Campana

-          Xavier Carbonell- 1990- Edicions Catalanes

-          Retrats i personatges-  1991- Barcanova

-          L’autèntica història de Catalunya- 1991- amb dibuixos de Cesc

-          Digues que m’estimes encara que sigui mentida: Sobre el plaer d’escriure i el vici compartit de llegir- 1991- Edicions 62

-          Un pensament de sal, un pessic depebre. Dietari obert- 1990-1991- Edicions 62, publicat postumament al 1992

-        Montserrat Roig, la lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació- Edició póstuma-  Amical de Mauthausen i altres camps de concentració nazis-  2001

NOVEL.LA:

-          Ramona Adéu- 1972

-          El temps de les cireres- 1977- Premi Sant Jordi de novel.la

-          L’hora violeta- 1980

-          L’òpera quotidiana- 1982

-          La veu melodiosa- 1987

RELATS:

-          Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen- 1970- Premi Víctor Català

-          El cant de la juventud- 1989

TEATRE:

-          Reinvindicació de la senyora Clito Mestres- 1990

 

El fons personal de la Montserrat Roig es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i els anys posteriors a la seva desaparició molts municipis d’arreu de Catalunya han anat posant el seu nom a places, carrers, instituts i biblioteques. Des del 2017, els Premis del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona als Mitjans de Comunicació, en arribar a la vint-i-cinquena edició, es van transformar en els Premis Montserrat Roig al Periodisme i la Comunicació Social.

Estem davant d’una persona estraordinària que va viure només 45 anys, però ho va saber fer amb una llibertat i una passió envejables en qualsevol dona del seu temps i del nostre. Només em queda AGRAIR-LI tot el món que em va descobrir i les emocions que em desperta cada vegada que la llegeixo.

 

Estrella Pisa