Els desitjos que ens condemnen
L’adolescència no és una malaltia temporal ni tampoc una avaluació per a posar a prova la paciència ni la resistència dels pares. Més aviat, és una estació de la vida per la que tots passem amb peus de plom i amb la vulnerabilitat a flor de pell. Començar a fer-se gran no és gens fàcil de pair, malgrat que, de nens, tots volem créixer ràpid per poder tenir més llibertat de moviments, per poder decidir per nosaltres mateixos el que volem fer i el que no. De nens no som capaços de veure més enllà d’aquesta fictícia llibertat dels grans. No podem saber que, darrera de cada decisió presa sovint hi ha una renúncia. I tampoc podem imaginar el dolor que s’amaga als racons dels camí que tria cadascú: Les caigudes, les errades, les pèrdues, el desamor o el desencant en descobrir que el món perfecte que ens havíem posat com a objectiu no existeix. Ara no podem parlar de Carlos Ruiz Zafón sense evocar L’ombra del vent, la novel.la que el va donar a conèixer a tot el món i amb la que tots el