La nena del barret blau
L'any 1985 va resultar un any molt important per a mi, perquè, d'alguna manera u altra, la meva sort va començar a canviar. Amb la perspectiva que només pot donar el temps, ara crec que la sort no és quelcom que ens passa o ens passa de llarg, sinó allò que decidim fer nosaltres amb el que ens passa o no ens arriba a passar. La qüestió és que els meus disset anys van ser el punt d'inflexió en la meva manera d'interpretar el món que em va permetre començar a emergir del pou en el que jo mateixa m'havia ficat cercant les respostes a les eternes preguntes que em feia. Aquell estiu vaig conèixer moltes persones interessants al camping on havia començat a treballar com a rentaplats i ajudant de cuina. Però només vaig arribar a connectar, més enllà de la superficialitat de les converses de rutina, amb l'Angel. L'Angel, per edat, podia haver estat el pare de tota la resta, però va ser qui millor em va entendre i a qui jo em vaig sentir més propera. La nostra conn...