Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Refugiats

La nena del barret blau

Imatge
L'any 1985 va resultar un any molt important per a mi, perquè, d'alguna manera u altra, la meva sort va començar a canviar. Amb la perspectiva que només pot donar el temps, ara crec que la sort no és quelcom que ens passa o ens passa de llarg, sinó allò que decidim fer nosaltres amb el que ens passa o no ens arriba a passar. La qüestió és que els meus disset anys van ser el punt d'inflexió en la meva manera d'interpretar el món que em va permetre començar a emergir del pou en el que jo mateixa m'havia ficat cercant les respostes a les eternes preguntes que em feia. Aquell estiu vaig conèixer moltes persones interessants al camping on havia començat a treballar com a rentaplats i ajudant de cuina. Però només vaig arribar a connectar, més enllà de la superficialitat de les converses de rutina, amb l'Angel. L'Angel, per edat, podia haver estat el pare de tota la resta, però va ser qui millor em va entendre i a qui jo em vaig sentir més propera. La nostra conn...

La veu dels valents

Imatge
  Deia amb molt d'encert Martin Luther King que el realment preocupant no és la perversitat d'aquells que fan el mal, sinó la indiferència d'aquells que es tenen pels bons. Perquè aquest silenci còmplice és el veritable culpable de totes les aberracions i els horrors que ha hagut de patir la humanitat. Hitler era temible, però només era un home tormentat pels seus complexes d'inferioritat i els seus deliris de grandesa. Defensava una Alemanya utòpica, poblada únicament de bons exemplars de raça ària quan ell era el primer que no encaixava en aquest prototip, doncs era d'estatura mitjana i cabell fosc. Però, sens dubte, se li ha de reconèixer la seva capacitat de convicció. La seva carrera cap al poder va ser meteòrica i, segur d'ell mateix, va voler emprendre un viatge de no retorn cap a la glòria que només havien conquerit antics emperadors que havien arribat a dominar bona part d'Europa. Però, si som objectius, hem d'entendre que cap home pot aconsegu...

Nens que travessen fronteres

Imatge
  D’un món globalitzat podíem esperar que des de qualsevol racó del món poguéssim adquirir productes provinents del racó oposat, però el que no hauríem imaginat mai és que les persones no tindrien els mateixos drets que les mercaderies ni que es continuarien imposant les lleis de les fronteres, tot i que només pels més febles. Per aquells que fugen de les guerres, de les màfies, de la fam o dels territoris sense lleis, on imperen els capritxos i la prepotència d’aquells que es creuen molt per sobre del bé i del mal. Mentre que a les costes dels països del Mediterrani i a les illes Canàries no deixen d’arribar immigrants que busquen el somni europeu, a la frontera entre Mèxic i els EEUU no deixen d’arribar nens i adolescents que veuen en el somni americà la única sortida viable a la seva complicada existència. Aquests menors que, moltes vegades, s’aventuren sols en un viatge de milers de kilòmetres des d’El Salvador, Hondures o Guatemala, malauradament, no sempre arriben al destí ...