Arundhati Roy

Nascuda a l'estat de Meghalaia, a la Índia, al 1961, Arundhati Roy va estudiar arquitectura a la universitat de Delhi, però les seves passes la convidarien aviat a recórrer camins ben diferents.

Des de ben jove va ser una dona molt independent i lluitadora. Als 16 anys vivia a una cabana i venia ampolles per guanyar-se la vida. Després d'un primer matrimoni amb l'arquitecte Gerard da Cunha, al 1984 va conéixer a Pradeep Kishen, qui es convertiria en el seu segon marit, i va començar a treballar al cinema, fent el paper d'una vilatana a la pel.lícula Massey Sahib. Més tard va començar a escriure els guions de les pel.lícules  In which Annie gives it those ones i Electric moon i de la sèrie de televisió The bayan tree.

Però el veritable èxit li arribaria en publicar la seva primera novel.la El déu de les coses petites.


Aquesta novel.la va sorprendre molt gratament a lectors d'arreu del món, pel seu llenguatge encisador, ple de colors, de parfums i de sensacions a les que no estàvem gaire acostumats als anys noranta. Amb més de vuit milions d'exemplars venuts a tot el món, va ser traduïda a 47 idiomes.Tot feia presagiar que el gran èxit d'aquella primera novel.la la portaria a escriure'n moltes més, però no va ser així.

Arundhati Roy va continuar escrivint, però es va dedicar a l'assaig, a la no ficció. Tal com ella mateixa ha explicat en algunes entrevistes que li han fet els darrers anys, només podia escriure ficció quan estava contenta, però després d'El déu de les coses petites, no ha tingut masses motius per estar contenta. Per això ha escrit no ficció, per això s'ha dedicat a donar veu als seus escrits a totes aquelles persones que tenen por de fer servir la pròpia veu per defensar els seus interessos. Molt crítica amb el capitalisme i amb la política i el sistema de castes que continua imperant a India. 

El seu activisme compromès en favor de les classes més febles i de preservar el medi ambient, l'ha convertit en una dona tan admirada com rebutjada al seu propi país, fins al punt d'haver passat alguna nit al calabós i d'haver rebut amenaces de mort per part de l'establisment. Els seus articles, les seves entrevistes i els seus llibres l'han anat convertint en una de les 100 persones més influents de tot el món.

Persona valenta, enèrgica i determinada a no callar mai el que pensa, Arundhati Roy no ha dubtat a definir la guerra d'Irak com la més cobarda de la història ni a defensar el dret a la indepèndencia que reclamen els musulmans de la regió de Kashmir, perquè considera que el que importa no és ser islamista o hinduista, sinó el fet de formar part d'una majoria o d'una minoria. Les majories sempre tendeixen a ofegar a aquells que estan en clara inferioritat de condicions. També ha deixat anar en alguna de les entrevistes que li han fet que ella ha plorat per una vall, però no podria plorar per un país.

Al 2017 va tornar a sorprendre amb la publicació de la seva segona novel.la El ministeri de la felicitat suprema, vint anys després del gran èxit d'El déu de les coses petites.

Entre la seva extensa obra literària, podem trobar aquests títols:

Novel.la:

- El déu de les coses petites- Premi Booker al 1997 - Editorial Empúries- 1998
- El ministeri de la felicitat suprema- 2017- Anagrama- Seleccionada pel Premi Man Booker Prize de 2017 i finalista del Premi National Book Critics Circle Award de 2018.

Assaig:

- El final de la imaginació - 1998 - Anagrama.
- The cost of living- 1999- Flamingo.
- The Greater Common Good- 1999 - Bombay: India Book Distributor.
- L'àlgebra de la justícia infinita- 2001- traduïda per Editorial Empúries al 2003.
- Power Politics- 2002- Cambridge: South End Press.
- Retòrica bèl.lica- 2003- Anagrama.
- An Ordinary Person's Guide To Empire- 2004- Consortium.
- The Checkbook ant the Cruise Missile: Conversations whit Arundhati Roy. Interviews by David Barsamian. Cambridge: South End Press.
- The Shape of the Beast: Conversations with Arundhati Roy.- 2008-  New Delhi: Penguin.
- Listening to Grasshoppers: Field Notes on Democracy- 2010- New Delhi: Penguin.
- Broken Republic: Three Essays- 2011- New Delhi: Hamish Hamilton.
- Walking whit the Comrades- 2011- New Delhi: Penguin.
- Kashmir: Te Case for Freedom- 2011- Verso.
- Espectres del capitalisme- Capitán Swing- Madrid- 2015
- Coses que poden i no poden dir-se (converses i assajos amb Edward Snowden)- 2018- Manresa: Tigre de paper. Col. Urpes.
- El meu cor sediciós- Anagrama- 2020
- La pandèmia és un portal- 2020

Articles destacats:

- La guerra més covarda de la història- 2009
- Caminant amb els camarades - 2010
- Com el poder de les corporacions ha convertit la riquesa en filantropia pel control social- 2016



De vegades creiem que la millor manera de conèixer altres cultures és viatjar. I segur que no ens equivoquem, doncs els viatges ens fan descobrir racons i històries diferents a les que estem habituats en el nostre cercle conegut. Però poques vegades un viatge turístic ens pot arribar a obrir les portes de la realitat de cap poble, perquè el que intentem és seguir itineraris pensats precisament pels turistes. Així, tornem a casa carregats de souvenirs i de fotografies de llocs idíl.lics, però sense haver interactuat amb la població autòctona d'aquests indrets. Sense haver-nos atrevit a anar més enllà d'un contacte purament comercial allà on fem les nostres compres o de cortesia a la recepció dels hotels on ens hem allotjat.

Per conèixer realment un poble, la millor estratègia és la de llegir als seus escriptors. Més quan estan tan compromesos amb el benestar dels seus compatriotes i la preservació dels seus paisatges boscosos i dels seus recursos naturals com ho ha estat sempre l'Arundhati Roy. 

De vegades ens costa molt llegir sobre la cara més cruel de la realitat. Ens dol sentir veus que parlen d'allò que no voldríem sentir, perquè sempre ens és més gratificant quedar-nos amb la cara idíl.lica dels llocs que visitem o somiem visitar algun dia. Però només la descoberta d'aquestes veritats que tants governs voldrien silenciar per sempre ens farà persones realment lliures i dignes de la nostra existència.




Estrella Pisa







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació