Preparats per arrencar-nos a córrer
Fa dinou anys dubtava si acceptar una feina o no, perquè no tenia res a veure amb el tipus de feina que estava buscant. Estava en situació d’atur, havia fet un curs de gestió laboral i RRHH per complementar els estudis de psicologia que estava cursant a la UNED i havia enviat el meu CV a una empresa de treball temporal de Girona que buscava una dependenta per a una botiga de productes naturals. Havia arribat a anar a entrevista i m’havia anat bé, però em van acabar descartant perquè preferien algú que vivís més a prop. La mateixa empresa de treball temporal, poc temps després, em va contactar per oferir-me una feina de cambrera a una cafeteria de la meva ciutat. Ja havia treballat al món de l’hostaleria anys enrera, tant a la cuina com de cambrera. Però els darrers vuit anys els havia dedicat a cuidar gent gran fent serveis domiciliaris i també a dues residències geriàtriques. No em feia res treballar els caps de setmana i festius, perquè sempre ho havia fet. Tampoc m’espanta...