Antoine de Saint-Exupéry

 

Conegut per ser l’autor d’El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry va néixer a Lió el 29 de juny de 1900. Va ser el tercer fill d’una família de l’aristocràcia francesa, perdent al seu pare quan només comptava quatre anys d’edat, en ser atropellat per un tren. La seva mare era infermera i també una persona molt sensible i erudita que, sens dubte, el va influir molt positivament. Amb ella va mantenir una relació molt especial durant tota la seva vida, que va quedar documentada en la correspondència que van mantenir durant molts anys i que, anys després de la mort de l’Antoine, es publicaria en un llibre titulat Cartes a la meva mare.

Al 1917, el seu germà François va morir a conseqüència d’una pericarditis quan només tenia 15 anys. L’Antoine el va acompanyar en tot moment els darrers dies de la seva vida i el dolor de perdre’l el va reproduir, molts anys després, al final d’El Petit Príncep. Aquell mateix any, en acabar el batxillerat, l’Antoine fou rebutjat a l’Escola Naval i es va orientar cap a les Belles Arts i l’Arquitectura. Temps després, mentre feia el servei militar, va decidir fer-se pilot d’aviació. Finalitzat el servei militar, es va sumar a l’esquadrilla de pilots que cobrien el tram de “La línia” que transportava el correu i, a partir de llavors, va anar configurant la seva carrera com a pilot, al temps que també feia les seves primeres incursions en la literatura. 

Antoine amb el seu germà François i les seves germanes

 

 

 

 

                                                                  Maria Madeleine, Simone i Gabrielle.
 

L’any 1926 va ser un any important per l’Antoine. D’una banda, li van publicar la seva novel.la L’aviador i, d’un altra, va signar un contracte amb la companyia d’aviació Latécoère, per transportar el correu de Tolosa de Llenguadoc al Senegal, arribant fins a Amèrica del Sud al 1929.

En aquest període va escriure dues novel.les: Correu del Sud al 1929 (escrita mentre treballava com a cap d’estació aèria al Sahara espanyol) i Vol de nit, al 1931, amb la que va tenir força èxit. Aquest mateix any es va casar amb l’escriptora i artista salvadorenca Consuelo Suncín- Sandoval, en qui s’inspiraria per crear la rosa d’El petit Príncep.

A partir de 1932 la companyia per la que treballava va tenir dificultats i ell va aprofitar per dedicar-se més a la literatura i el periodisme, realitzant grans reportatges al Vietnam (1934), a Moscou (1935) i a Espanya (1936), que li raportarien experiències que serien els fonaments de les reflexions humanistes que el portarien a escriure Terra dels homes al 1939.

En aquests anys, no va deixar la seva activitat com a pilot, posant-se reptes tan ambiciosos com el de ser el primer en volar entre París i Saigó, que al desembre del 1935 es va saldar amb un accident al desert d’Egipte o una altra aventura que també va acabar en un altre accident que va patir a Guatemala al 1938.

Al 1939 va ser requerit per l’exèrcit de l’aire francès i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. Després de l’Armistici, va deixar França per marxar a Nova York amb l’objectiu de convèncer als nord-americans de que havien d’entrar a la guerra, esdevenint una de les veus de la resistència francesa. La primavera de l’any 1944, s’hi va unir ell mateix, primer a Sardenya i després a Còrcega, dins d’una unitat encarregada dels reconeixements fotogràfics per preparar el desembarcament de Provença. Però el 31 de juliol d’aquell mateix any, el seu avió va desaparèixer davant la costa de Marsella en una missió i no va ser trobat fins seixanta anys més tard.

L’experiència que va viure en patir l’accident al desert d’Egipte, que els podia haver costat la vida a ell i al seu company,  li va inspirar la novel.la d’El Petit Príncep, que va escriure a Nova York, al principi de la Segona Guerra Mundial i seria publicada afegint les seves pròpies aquarel.les al 1943, un any abans de la seva mort.

Al llarg del temps, van anar sorgint diferents testimonis de persones que aquell dia havien vist caure un avió i que havia aparegut el cos d’un soldat sobre la platja, que va ser enterrat anònimament al cementiri de la ciutat de Carqueirana. Per determinar si aquell cos era el de l’Antoine, hauria calgut exhumar-lo, extreure-li mostres d’ADN i comparar-les amb les dels seus familiars, però aquests es van oposar. Al 1998 un pescador va trobar el braçalet de l’Antoine, que estava gravat amb el seu nom,  i els dels seus editors, prop de l’Illa de Riou i l’any 2000 uns trossos del seu aparell, el tren d'aterratge, un tros d'hèlice, elements de la carlinga i sobretot del xassís, van ser trobats pel Departament d'Investigacions Arqueològiques Submarines a la Mediterrània a l'altura de Marsella. Pujats a la superficie tres anys després, van ser oficialment identificats el 7 d’abril de 2004, gràcies al número de sèrie de l’aparell.

Tot apuntava a que l’Antoine havia mort aquell dia de juliol de 1944 en caure el seu avió, però no es podien saber les causes i van ser moltes les especulacions que es van generar al seu voltant. Es va tractar d’una averia técnica? El van derribar els alemanys? O es va suicidar?

Aquesta darrera hipótesis va escandalitzar la família del pilot i escriptor, semblava cobrar consistencia si es tenien en compte els darrers escrits de l’Antoine. En una carta adreçada adreçada al seu amic Pierre Dalloz, justament el dia abans de la seva mort, li escrivia: “Si sóc degradat, no lamentaré absolutament res. El termiter futur m’espanta. I odio la seva cohort de robots. Jo no estic fet per ser jardiner.”

Al març de 2008, Horst Rippert, un antic pilot de la Luftwaffe, va revel.lar al diari La Provence, que va ser ell qui va abatre un avió de tipus P-38 Lightning el 31 de juliol del 1944 a la zona on es trobava l’Antoine, va oferir una mica més de llum per aclarir aquest misteri. Horst Rippert va declarar que “Si hagués sabut que era Saint-Exupéry, un dels meus autors preferits, no l'hauria abatut», tesis que es va qüestionar molt.

 

Obra literària:

L’Aviador-1926

Correu Sud- 1929

Vol de Nit- 1931- Premi Femina

Terra d’Homes- 1939- Gran Premi de novel.la de l’Acadèmia Francesa

Pilot de Guerra- 1942

El Petit Príncep- 1943 (Al 1975 li van posar el seu nom a l’asteroide #2578)

Carta a un Ostatge- 1944

Ciutadella (novel.la que deixà inacabada i que es publicaria postumament al 1948)

Cartes de Joventud (1921-1931) publicada al 1953 o Cartes de joventud a l’amiga inventada -1976

Carnets- 1953

Cartes a la meva mare (1910-1944), publicat al 1955

Escrits de Guerra (1939-1944), publicat al 1982

Manon, ballarina (1925). Publicada al 2007

 

Altres escrits:

Moscou- Per a Paris Soir- 1935

El vol trencat. Presó de sorra- Per a L’intransigent- 1936

L’Espanya ensagnada- Per a L’intransigent- 1936

Madrid- Per a Paris Soir- 1937

La Pau o la guerra- Per a Paris Soir- 1938

 

Crec que l’Antoine de Saint-Exupéry, malgrat haver patit ja des de molt jove les pèrdues del seu pare i del seu germà François, va aconseguir ser una persona lliure i feliç que va fer el que realment volia fer a la seva vida en tot moment. Apassionat dels avions, la primera vegada que va volar tenia només 12 anys. A principis del segle XX, els avions no eren precisament segurs i l’aventura de pilotar-ne un no deixava de ser un risc important, però aquesta circumstància mai el va fer un pas enrera. Va morir amb només 44 anys, però al cap i a la fi, va morir fent el que l’apassionava i ens va deixar un llegat impagable amb una obra que no deixa de demostrar-nos cada vegada que ens acostem als seus escrits que l’essencial és invisible als ulls.

 

Estrella Pisa

Fonts consultades: Wikipedia i les webs:

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/saint__exupery.

https://revistaunica.com.mx/la-vida-de-antonie-de-saint-exupery-autor-del-principito