Hermann Hesse

Nascut al 1877 a la localitat de Calw-Württemberg, al nord de la Selva negra alemana, en Hermann va apuntar maneres des de ben jovenet. Va ser un adolescent rebel que va voler fugir de les normes estrictes que li imposaven els seus pares i els seus professors. 


Un cop va donar per finalitzats els seus anys de formació a Alemanya i a Suïssa, i després d'haver estat internat a diferents institucions pel seu caràcter rebel, va provar de guanyar-se la vida com a mecànic rellotger i com a llibreter, però sense renunciar al seu esperit viatger, que el va dur fins a Itàlia i l'Índia, on el seu pare i el seu avi exercien com a missioners.  

Va forjar la seva particular filosofia a partir de les seves pròpies revoltes interiors, sent titllat d'excèntric i d'individualista. Fruits d'aquestes idees van començar a nèixer les seves obres literàries, amb personatges ben singulars de personalitats fortament definides. 

Tampoc no va ser un home fàcil en les relacions de parella. Es va casar tres cops i només va aconseguir l'estabilitat sentimental amb la seva darrera dona, amb qui estaria fins la seva mort al 1962.

Mai no va acceptar cap mena d'autoritarisme ni totalitarisme. Potser per aquest motiu, les seves obres van impactar tant al món de l'època que li va tocar viure i continuen impactant al món actual. 

Els seus personatges tracten d'adaptar-se a una realitat decadent i molt buida de valors, sense resignar-se a deixar de ser ells mateixos, en un exercici desmesurat per nedar contra corrent, per sobreviure en mig de la merda sense permetre que aquesta els contamini.

No cal remarcar que va ser un home controvertit, que va despertar tantes crítiques com admiració. El que no se li pot negar és la importància del llegat que ens va deixar, un llegat que més de cinquanta anys després de la seva mort, continua despertant l'interès de lectors de totes les edats i d'arreu del món.

Fou un home polifacètic que, a banda de les lletres (en prosa i en vers), va abraçar la filosofia i la música, va practicar la pintura (com aquarel.lista i il.lustrador) i va col.laborar amb la resistència durant la Segona Guerra Mundial.

Entre la seva prolífica bibliografia, trobem obres com les següents:

- Peter Camenzind (1904)
- Sota les rodes (1906)
- Demian (1919)
- L'últim estiu de Klingsor (1920)
- Siddartha (1922)
- Al balneari (1925)
- El llop estepari (1927)
- Viatge a Nuremberg (1927)
- Narcís i Goldmundo (1930)
- Viatge a l'Orient (1932)
- El joc de les granises (1943) 
- El meu credo (1957)
- Lectures per a minuts (1977- recopilació de les millors cites i pensaments de Hesse)

Al 1946 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per considerar-se la seva obra un exemple dels ideals humanitaris clàssics i per l'alta qualitat del seu estil propi.

En Hermann Hesse és, sense cap mena de dubte, un autor a tenir molt en compte quan algú es marca com a objectiu conquerir la pròpia llibertat.



Estrella Pisa



Comentaris

  1. Molt interessant estrella, ja n'he après una mica més. Ja em pots donar una cleca que feia temps que no passava pel teu espai. Sóc un desastre. Molt bon post!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Keren. Jo no t'he de donar cap cleca per res. Al contrari, no et puc estar més agraïda. I que et quedi clar que no ets cap desastre. Tots tenim el temps que tenim i moltes vegades no donem per més. Només això, Keren.

      Una abraçada enorme.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

La Llibertat de ser un mateix

El Dret a Aprendre

Els Capricis del Destí

La Salpêtrière de Charcot