Hermann Hesse

Nascut al 1877 a la localitat de Calw-Württemberg, al nord de la Selva negra alemana, en Hermann va apuntar maneres des de ben jovenet. Va ser un adolescent rebel que va voler fugir de les normes estrictes que li imposaven els seus pares i els seus professors. 


Un cop va donar per finalitzats els seus anys de formació a Alemanya i a Suïssa, i després d'haver estat internat a diferents institucions pel seu caràcter rebel, va provar de guanyar-se la vida com a mecànic rellotger i com a llibreter, però sense renunciar al seu esperit viatger, que el va dur fins a Itàlia i l'Índia, on el seu pare i el seu avi exercien com a missioners.  

Va forjar la seva particular filosofia a partir de les seves pròpies revoltes interiors, sent titllat d'excèntric i d'individualista. Fruits d'aquestes idees van començar a nèixer les seves obres literàries, amb personatges ben singulars de personalitats fortament definides. 

Tampoc no va ser un home fàcil en les relacions de parella. Es va casar tres cops i només va aconseguir l'estabilitat sentimental amb la seva darrera dona, amb qui estaria fins la seva mort al 1962.

Mai no va acceptar cap mena d'autoritarisme ni totalitarisme. Potser per aquest motiu, les seves obres van impactar tant al món de l'època que li va tocar viure i continuen impactant al món actual. 

Els seus personatges tracten d'adaptar-se a una realitat decadent i molt buida de valors, sense resignar-se a deixar de ser ells mateixos, en un exercici desmesurat per nedar contra corrent, per sobreviure en mig de la merda sense permetre que aquesta els contamini.

No cal remarcar que va ser un home controvertit, que va despertar tantes crítiques com admiració. El que no se li pot negar és la importància del llegat que ens va deixar, un llegat que més de cinquanta anys després de la seva mort, continua despertant l'interès de lectors de totes les edats i d'arreu del món.

Fou un home polifacètic que, a banda de les lletres (en prosa i en vers), va abraçar la filosofia i la música, va practicar la pintura (com aquarel.lista i il.lustrador) i va col.laborar amb la resistència durant la Segona Guerra Mundial.

Entre la seva prolífica bibliografia, trobem obres com les següents:

- Peter Camenzind (1904)
- Sota les rodes (1906)
- Demian (1919)
- L'últim estiu de Klingsor (1920)
- Siddartha (1922)
- Al balneari (1925)
- El llop estepari (1927)
- Viatge a Nuremberg (1927)
- Narcís i Goldmundo (1930)
- Viatge a l'Orient (1932)
- El joc de les granises (1943) 
- El meu credo (1957)
- Lectures per a minuts (1977- recopilació de les millors cites i pensaments de Hesse)

Al 1946 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per considerar-se la seva obra un exemple dels ideals humanitaris clàssics i per l'alta qualitat del seu estil propi.

En Hermann Hesse és, sense cap mena de dubte, un autor a tenir molt en compte quan algú es marca com a objectiu conquerir la pròpia llibertat.



Estrella Pisa



Comentaris

  1. El Rincón de Keren3 de febrer del 2020, a les 17:37

    Molt interessant estrella, ja n'he après una mica més. Ja em pots donar una cleca que feia temps que no passava pel teu espai. Sóc un desastre. Molt bon post!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estrella Pisa8 de febrer del 2020, a les 17:30

      Moltes gràcies Keren. Jo no t'he de donar cap cleca per res. Al contrari, no et puc estar més agraïda. I que et quedi clar que no ets cap desastre. Tots tenim el temps que tenim i moltes vegades no donem per més. Només això, Keren.

      Una abraçada enorme.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació