Passions que maten
La forma de pensar d’alguns adolescents sol decantar-se cap a extrems que, moltes vegades, els acaben tormentant durant molt de temps. Quan encara no tenim una identitat prou definida ens amaguem de vegades darrera unes màscares que no sempre ens acaben fent justícia i aprenem a disfressar els nostres veritables sentiments per tal d’intentar evitar que ens puguin fer mal si se n’adonen de les nostres debilitats. Així, és molt fàcil que una persona que se sent insegura acabi adoptant una actitud molt dura cap a aquells que l’envoltin. L’adolescència és una etapa molt donada a les grans dicotomies: el bé o el mal, la llum o la foscor, la pau o la guerra, l’amor o l’odi. Els matisos no semblen existir en l’ideari d’aquells que senten que volen el món, ara i aquí. O s’està amb ells o s’està contra ells, s’els estima amb totes les conseqüències o se’ls odia per sempre més. Una de les primeres novel.les que va caure a les meves mans quan era adolescent, va ser una novel.la del meu pa...