El silenci dels ocells
Els quaranta anys de dictadura franquista es van fer molt llargs, però a la vegada, és com si s’hagués aturat el temps mentre a la resta d’Europa els nostres veïns s’afanyaven a refer-se de les seves ferides, reinventant-se després de l’horror i depurant responsabilitats entre els qui el van sembrar tant impunement. Al temps que el que quedava de món civilitzat perseguia i jutjava el nazisme, Espanya acollia a alguns dels seus deixebles i els oferia la segona oportunitat que va negar als seus propis fills. Deu ser perquè els criminals es reconeixen i s’ajuden entre ells. Així, el mateix país que els espanyols vivien en blanc i negre es va acabar convertint en el paradís d’algunes de les ments més sanguinàries i maquiavèl·liques que va donar el segle vint. Sota el sol de la costa mediterrània, ex oficials que havien servit a Hitler es reconvertien en empresaris d’èxit, envoltats de luxe i de calers i protegits per les altes esferes espanyoles, mentre la població autòctona pati...