Javier Cercas

 

Nascut a Ibahernando (Càceres) l’abril de 1962, Javier Cercas es va dedicar a la docència a la Universitat Girona, on impartia classes de filosofia, abans de donar-se a conèixer com a escriptor.

Fill d’un veterinari rural, va emigrar amb la seva família a Girona quan només tenia quatre anys, tot i que va passar tots els estius a Ibahernando fins que va tenir 15 anys. De fet mai ha perdut el contacte amb el seu poble natal i es defineix com “un extremeny catalanitzat o un català que no l’encerta a l’hora de deixar de ser extremeny”.

Al 1985 es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i temps després va concloure el doctorat en la mateixa especialitat, marxant dos anys a la Universitat d’Illinois on va obtenir una plaça com a lector d’espanyol. Per aquesta època va escriure la seva primera novel.la. De tornada a Espanya, al 1989 va començar a exercir com a professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona, col.laborant amb diferents diaris escrivint ressenyes i articles.

Havent escrit tres novel.les que van aconseguir bona acollida entre el públic, l’èxit en majúscules li va arribar a Cercas en publicar la quarta, Soldats de Salamina. Una novel.la polèmica que partia d’un episodi verídic que va tenir lloc durant la retirada de les tropes republicanes a les acaballes de la guerra civil i ens acostava a la figura del falangista Rafael Sánchez Mazas.

Soldats de Salamina no només va rebre boníssimes crítiques de grans escriptors com Mario Vargas Llosa, Doris Lessing o Susan Sontag, sinó que també va ser portada al cinema pel director David Trueba i li va permetre al seu autor deixar les aules per dedicar-se exclusivament a escriure.

Pocs anys després, una altra de les seves novel.les el tornaria a posar en boca de tothom. Es tractava d’Anatomia de un instante, una crònica sobre el cop d’estat del 23F i al 2019 guanyava el Premi Planeta amb Terra Alta, una novel.la on el protagonista és un mosso d’esquadra a qui li toca estar en primera línia durant els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils.

Javier Cercas pertany a una generació d’escriptors a la que s’ha catalogat sota l’epígraf de “la nova tradició: els noranta”, caracteritzada pel recurs a la introspecció, al testimoniatge i a la metaficció historiogràfica.

Ha cultivat gèneres com el relat, la novel.la, l’assaig i els articles a diaris de tirada nacional.

La seva obra compren els següents títols:

 

Novel.les:

-          El móvil- 1987

-          El inquilino (1989)

-          El vientre de la ballena (1997)

-          Soldados de Salamina (2001)- Premi Qué leer, Premi Crisol, Premi Llibreter, Premi Librería Cálamo, Premi Salambó, The Independent Foreign Fiction Prize al Regne Unit, Premi Grizane Cavour a Itàlia, Premi de la crítica de Xile, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Ciutat de Cartagena i Premi Extremadura.

-          La velocidad de la luz (2005)- Premi Arzobispo Juan de San Clemente, Premi Cartellera Turia i Athens Prize for Literature. Escollit Llibre de l’any per La Vanguardia i la revista Qué leer.

-          Anatomía de un instante (2009)- Premi Literari Internacional Mondello- Ciutat de Palermo, Premi Internacional Terenci Moix. Premi Nacional de Narrativa.

-          Las leyes de la frontera (2012)- Premi Mandarache de Joves Lectors de Cartagena

-          El impostor (2014)- Premi al Llibre Europeu- Brusel.les

-          El monarca de las sombras (2017) Random House- Premi André Malraux

-          Terra Alta (2019) Premi Planeta

-          Independencia- 2021- Tusquets

-          El castillo de Barbazul- 2022- Tusquets

 

Llibres d’articles, relats, cròniques i assaig:

-          La obra literaria de Gonzalo Suárez (1994)

-          Una buena temporada (1998)

-          Relatos reales (2000)

-          Una oración por Nora (2002)- Editora regional de Extremadura.

-          Diálogos de Salamina: Un paseo por el cine y la literatura- amb David Trueba i Luis Alegre (2003)

-          La verdad de Agamenón (2006)

-          Cartes entre Sant Jordi i el drac (correspondència amb en Sergi Pàmies) (2013)

-          El punto ciego (2016)

-          Formas de ocultarse (2016)

 

Traduccions:

-          El hombre que se perdió de Francesc Trabal (1992)

-          El país de los ciegos y otros relatos d’H. G. Wells (1997)

-          Guadalajara de Quim Monzó (1997)

-          La gran novela sobre Barcelona de Sergi Pàmies (1998)

-          Álbum Galmés de Ponç Puigdevall (2002)

-          Ochenta y seis cuentos de Quim Monzó (2003)

-          Splassshf de Quim Monzó (2004)

 

Pròlegs:

-          El arte de escribir sin arte de Felipe Alaiz (2012)

 

A les seves novel.les, Javier Cercas acostuma a criticar-se ell mateix de la mateixa manera que ho feia Alfred Hitckcock a les seves pel.lícules. Així, a El castillo de Barbazul podem llegir com un dels seus personatges li diu a un altre “Cercas no es de fiar porque se lo inventa todo”. Ell explica que és un recurs que fa servir com a excusa per riure’s d’ell mateix perquè no s’imagina la literatura sense humor ni ironia. També, en alguna ocasió ha arribat a definir als escriptors com a recicladors d’escombreries, perquè la felicitat és muda i no inspira bones històries, sent del tot improductiva des del punt de vista literari.

Malauradament, les millors històries sempre tenen el seu origen en les parts més fosques de la nostra pròpia naturalesa: l’odi, la venjança, l’enveja, la mentida, les atrocitats de la guerra, la violència en totes les seves formes, la por, la pèrdua de les llibertats individuals o els abusos de poder són temes recurrents a l’obra de Cercas, qui té l’habilitat de crear personatges capaços d’aprendre a esquivar tota la porqueria que els envolta sense permetre que aquesta els contamini.

 

Estrella Pisa.