Creant Llibertat

  El naixement i la mort són moments que delimiten la nostra existència. Si hem nascut, haurem de morir, per molt que ens esforcem en no pensar-hi i en desterrar la mort del nostre dia a dia. Però la mort es fa present, malgrat la nostra insistència en evitar els seus ulls. Al llarg de la història, la humanitat sempre ha envoltat la mort de misteri i de llegendes sobrenaturals. Lluny d’acceptar que, tal com ens comencem a formar a partir de petites cèl.lules que es van transformant primer en un fetus i després en un nadó en el moment del naixement, també ens comencem a desintegrar en el moment de la mort, fins a tornar al no res, el que de vegades fem es creure diferents fórmules de perpetuar-nos més enllà de la vida. D’aquesta por al que pugui passar després, van néixer totes les religions i es van començar a crear en l’ideari col.lectiu el cel i l’infern, l’Olimp i l’Hades, el paradís i l’inframon. Des dels antics faraons egipcis als emperadors de la llegendària Xina o a les civi

  Diuen que per la boca mor el peix i sovint podem corroborar l’encert d’aquesta dita. Moltes persones es poden arribar a convertir en veritables monstres als ulls que els observen sense coneixe’ls prou bé, no precisament pels seus actes, sinó pel que insinuen de paraula que poden arribar a fer. Algunes persones expertes en diferents matèries poden arribar a desenvolupar la seva feina amb tanta passió que, als ulls dels altres, poden arribar a semblar veritables fanàtics, que perden el món de vista abduïts pel seu propi univers. “Las doncellas” és la segona novel.la de l’Alex Michaelides, qui ja ens va sorprendre amb “La paciente silenciosa”. Les dues històries transcorren a Anglaterra i els seus personatges tenen diferents característiques en comú: són persones que han patit infanteses dures, que les han portades a desconfiar de tothom i a convertir-se en dependents d’aquells que els han demostrat una mica d’afecte, arribant a confondre la por a perdre aquests suports amb l’amor.