Susanna Tamaro
Aquesta dona d’ulls clars i aspecte fràgil i
poc femení, va nèixer a Trieste (al nord d’Itàlia) l’any 1957. Tal com ella ha
explicat a alguna entrevista a la premsa, el seu pare tenia una pistola guardada
a la que considerava el seu bitllet de només anada pel dia que es cansés de
viure. Va haver-hi molts dies que aquest viatge l’esperava gairebé girant cada
cantonada. Un dia se’ls va trencar una persiana a casa i el pare va dir que es
mataria perquè no li venia de gust haver d’avisar a un tècnic en aquell moment.
Però després, aquella mateixa nit, la contemplació d’unes cuques de llum el van
fer canviar d’opinió i va decidir que continuaria vivint.
Aquesta anècdota sobre el caràcter suïcida
del seu progenitor serveix per a que ens fem una idea aproximada de l’entorn
familiar i emocional en que va crèixer la Susanna, una noia que va estudiar
cinematografia a Roma i va gravar diferents documentals per a la televisió abans de dedicar-se a la literatura.
L’any 1994 la vam conèixer a Espanya degut a
l’èxit de la seva novel.la “Vés on et porti el cor”, que fou traduïda a més de
35 idiomes i portada al cinema al 1996. Només a Espanya es van vendre més d’un
milió i mig d’exemplars. A nivell mundial, va arribar als quinze milions.
Vint anys després d’aquest èxit internacional
sense precedents, la Susanna es queixava a un diari espanyol de que tothom l’associés
només a aquella novel.la, quan portava escrits vint llibres en aquell moment.
Darrera de les seves característiques
ulleres, s’amaga una dona senzilla a qui li agrada mirar de passar
desapercebuda. Tot i que molts li han criticat que els personatges de les seves
novel.les destil.len massa mel, ella insisteix en que les històries que explica
a les seves obres acostumen a ser molt dures.
Al llarg de la seva vida, ha anant
transformant les seves creences. Sent filla d’una família anticlerical, va
passar d’atea a catòlica creient i practicant, per acabar després rebent
classes de zen amb mestres japonesos durant al menys dues dècades.
La Susanna Tamaro viu al camp, a un poble del
centre d’Itàlia, i gaudeix cultivant el que menja al seu hort i cuidant
gallines i ovelles. Alterna aquestes ocupacions amb la literatura.
-
El cap als núvols – 1989- Premi Elsa Morante
-
Per a una veu sola – 1991- Premi internacional PEN
-
El cavaller Cor Molsut – 1992
-
El cercle màgic – 1994
-
Vés on et porti el cor- 1994
-
Anima Mundi- 1997
-
Tobies i l’àngel- 1998
-
Cap a casa – 1999
-
Papirofobia- 2000
-
Respon-me – 2001
-
Més foc, més vent – 2002
-
Fora- 2003
-
Cada paraula és una llavor – 2005
-
Escolta la meva veu- 2007
-
Luisito: Una història d’amor- 2008
-
L’arbre gran- 2009
-
Per sempre- 2011
-
La illa que és allà, el nostre temps, Itàlia, els nostres fills – 2011
-
Cada àngel és terrible- 2013
-
Via crucis. Meditacions i pregs – 2013
-
Una infància: adaptació teatral d’Adriano Evangelisti- 2013
-
Les passes de Sant Francesc- 2014
-
Illmitz- 2014
-
Salta Bart! – 2014
-
Un cor pensant – 2015
A través de
les seves obres, la Susanna ens dona permís per a emocionar-nos, per explorar les nostres
interioritats i per qüestionar-nos les nostres certeses.
Estrella Pisa
Hola Estrella,
ResponEliminaVaig llegir aquest llibre ara fa uns cuatre anys i vaig sentir la joiesa de la seve sensibilitat per crear esccenes amb les que podem sentirnos en el mirall. Vaig parlarl-li a ma mare d'aquest llibre i llavors la sorpresa va ser que ella també l'havia llegit. Si no m'estic equivocant es la historia de una avia que va haver de cuidar a la seva neta i en forma de diari va narrant els seus esdeveniments de com sentia ser l'avia i al mateix temps una mare postiza. Ella en una edat adolescent no comprenia les decisions que prenia llavors. i es quan llegeix el seur diari com forma de perdó quan ella sen adona de moltes coses.
La tendresa que desprén aquest llibre es increible. El vaig llegir en castellà. I no sabia molt de Susana Tamaro però crec que vaig llegir dos llibres de ella pero no recordo el segón. Tornaré a llegir els títols. Arrebeure i molta força. La meva literaria. (Aviat faré una reseña al blog, espero que t'agradi) potser aques cap de setmana encara que no tingui visites. jejejeje
Molt bona reseña per conéixer millor a Tamaro.
Hola Keren,
EliminaMe n'alegra molt saber que vas llegir Vés on et porti el cor (Donde el corazón te lleve, en castellà). Com bé dius, és una novel.la que desprèn molta tendresa i amb el que molts ens podem veure identificats.
Moltes gràcies per llegir el post i per la generositat del teu comentari.
Molts ànims i molta força per a tu també.
Una abraçada enorme.
Siempre pienso que los autores sin poder evitarlo plasman cierto carácter propio, vivencias propias en sus obras, aunque las disfracen. Incluso la mayoría reconoce que la inspiración les ha llegado a partir de una experiencia vivida. Por eso creo que nos sentimos identificados con muchos textos, que son ni más ni menos escritos por personas como nosotros, y cada día tengo más claro que leer, te da una perspectiva de tu propia vida distinta que quizás hasta ahora no hayas visto. Gracias por la recomendación.
ResponEliminaMuchas gracias a ti, Susana, por leer el post y por comentarlo. Igual que los hijos tenemos mucho de nuestros padres, los libros tienen muchos de sus autores. Coincido plenamente contigo en que leer nos ayuda a ampliar la perspectiva de nuestras propias vidas y a entender aspectos de nosotros mismos que, de otro modo, quizá nunca nos habríamos planteado.
EliminaUn fuerte abrazo.