Creant Llibertat

  Hi ha autors que necessiten escriure cint-centes, vuit-centes o fins i tot més de mil pàgines per narrar una història. Aquestes novel.les que acostumen a tirar tant enrere a aquells que no són massa aficionats a la lectura, a mi personalment em fascinen. Recordo el primer llibre d’aquestes característiques que vaig llegir. Tenia divuit anys i era un llibre del que a tothora parlaven els meus companys del grup de teatre al que vaig pertànyer durant bona part del 1986. Es tractava d’El senyor dels anells. Cada nit, abans de dormir, devorava les seves pàgines meravellada amb els seus personatges. Molts anys després em vaig engrescar amb Els pilars de la terra i El món sense fi de Kent Follet i, més endavant, amb les novel.les del mateix autor que van completar la trilogia The Century. Estem parlant d’obres que superen les mil pàgines, però que no se’m van fer pesades en absolut. Els darrers anys, ha estat en Chufo Llorens qui m’ha conquerit amb aquest tipus de novel.les extens...

Si néixer dona ja implica començar amb desavantatges en comparació amb néixer home, independentment del punt geogràfic que habitem, néixer dona a països com l’Afganistà en temps de l’Estat Islàmic o dels que van venir després, amb la tirania dels talibans, ha estat l’equivalent a viure condemnada perpètuament a no ser ningú, però a la vegada, a ser utilitzada per tothom com a moneda de canvi, com a màquina de feinejar sense veu ni vot obligada a servir als homes que l’envoltin i a engendrar fills que potser no desitjaria tenir. Què podem esperar d’un poble que prohibeix l’educació de les seves dones, que permet que els propis pares concertin matrimonis de nenes de 10, 13 o 15 anys amb senyors que podrien ser els seus pares o fins i tot els seus avis? Què pot haver de dolent en que una nena rebi formació acadèmica i esdevingui una persona preparada per desenvolupar una determinada professió? Què pot haver d’indecorós en que una dona treballi i guany els seus propis diners per pode...