Manuel de Pedrolo

Considerat l’escriptor més prolífic de les lletres catalanes, Manuel de Pedrolo va nèixer a l’abril de 1918 a l’Aranyó (Lleida). Fill d’un pare advocat que no va exercir mai i d’una mare que va morir massa aviat, ell va estudiar el batxillerat a Tàrrega i al 1935 va marxar a Barcelona per tal de continuar els seus estudis. Però la Guerra Civil va estroncar els seus plans. Es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Figues de les mines. Va combatre als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, pertanyent a la branca d’artilleria de l’Exèrcit Popular.

Al 1943 es va casar i es va acabar instal.lant definitivament a Barcelona.

Manel de Pedrolo va començar a escriure molt jove, sent el seu primer llibre un poemari que es va publicar al 1950. Tres anys després publicaría la seva primera novel.la “Es vessa una sang fàcil”, guanyant al 1954 el Premi Joanot Martorell. A partir de llavors, no va parar d’escriure ni d’innovar en les seves obres, col.laborant també amb diferents revistes catalanes com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d’Or i arribant a convertir-se en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. 

Compromès amb el seu temps i el seu país, va ser un ferm defensor d’uns Països Catalans independents i socialistes, fet que el va assenyalar com una persona incòmode per als Intel.lectuals de l’època, tant per les seves idees com per la forma com s’allunyava del poder. Molt crític amb els partits polítics catalans tant d’abans, com durant, com després de pactada la transició espanyola, sent considerat un referent de l’anomenada esquerra independentista.

Es calcula que va escriure més de 20.000 pàgines, publicant 128 obres. Tota aquesta activitat també el va convertir en l’escriptor més perseguit per la censura franquista. Degut a aquesta censura i a la por de la majoria dels editors de l’època a enfrontar-se amb ella, moltes de les obres de Pedrolo van haver d’esperar molts anys per sortir a la llum. Alguna d’elles, fins i tot vint anys. Però aquests peranys mai van fer canviar Manuel de Pedrolo. Ell sempre va escriure lliurement allò que pensava i tal com ho pensava. A banda d’escriure les seves pròpies obres, també va traduïr obres d’altres autors francesos, anglesos i italians.

Ferm en les seves conviccions i determinat a no deixar-se intimidar per les trampes del poder, va cultivar diferents estils, cultivant la poesia, la novel.la, els articles, els contes i fins i tot el teatre.

La seva immesa obra es compon d’aquests títols, entre d’altres:

El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. Valencia. Edicions Bromera1990.

Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicons la Magrana,1986.

Mister Chase, podeu sortir. Barcelona, Albertí editor, 1955.

Estrictament personal. Barcelona Editorial Selecta, 1955.

Domicili Provisional. Palma, Editorial Moll, 1956. Barcelona, Edicions La Magrana, 1982. Barcanova, 1990.

Un món per a tothom. Barcelona, Albertí editor, 1956.

Les finestres s'obren de nit. Palma, Moll, 1957.

Violació de límits. Barcelona, Albertí editor, 1957.

Crèdits humans. Barcelona, Selecta, 1957.

L'inspector arriba tard. Palma, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988.

Una selva com la teva. Barcelona, Edicions Destino, 1960.

La mà contra l'horitzó. Barcelona, Nova Terra, 1961. La Llar del llibre, 1985.

Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984.

Cendra per Martina. Barcelona, Proa, 1965, 1980. Kapel, 1982.

Joc brut. Barcelona. Edicions 62, 1965.

Avui es parla de mi. Barcelona, Selecta, 1966.

Elena de segona mà. Barcelona, Selecta, 1967. Edicions 62, 1985.

M'enterro en els fonaments. Barcelona, Proa, 1967

Totes les bèsties de càrrega. Barcelona, Edicions 62, 1967.

A cavall de dos cavalls. Barcelona, Alfaguara, 1967.

Entrada en blanc. Barcelona, Cadí, 1968.

Solució de continuïtat. Palma, Moll, 1968.

Un camí amb Eva. Barcelona. Llibres de Sinera,1968. Edicions 62, 1975, 1988.

Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988.

Falgueres informa. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1979, 1989.

Mossegar-se la cua. Barcelona, Edicions 62, 1968, 1982.

Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970.

Nou pams de terra. Barcelona: Pòrtic, 1971.

Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980. La Llar del Llibre, 1985.

Situació analítica. Barcelona: Edicions 62, 1971, 1977, 1989.

Introducció a l'ombra. Barcelona: Proa, 1972, 1985.

Cops de bec a Pasadena. Barcelona: Nova Terra, 1972, 1975. Edicions 62, 1980.

Pas de ratlla. Barcelona: Proa, 1972.

Des d'uns ulls de dona. Barcelona: Edicions 62, 1972, 1979. Avui, 1995.

Unes mans plenes de sol. Barcelona: Edicions 62, 1972.

Espais de fecunditat irregulars. Barcelona: Proa, 1973, 1982

Viure a la intempèrie. Barcelona: Nova Terra, 1974.

L'ordenació dels maons. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1979, 1991

Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974.

Text/càncer. Barcelona: Dopesa, 1974.

Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986.

L'interior és el final. Barcelona: Edicions 62, 1974.

El temps a les venes. Barcelona: Edicions 62, 1974.

Cinc cordes. Barcelona: Edicions 62, 1974.

Internacional Setting. Barcelona: Edicions 62, 1974.

Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988.

Milions d'ampolles buides. Barcelona. Laia, 1975.

Sòlids en suspensió. Barcelona: Nova Terra, 1975. Edicions 62, 1981.

Detall d'una acció rutinària. Barcelona: Galba, 1975.

Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992.

Contes fora recull. Barcelona: Edicions 62, 1975.

Perquè ha mort una noia. Barcelona: Galba, 1976.

Tocats pel foc. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1983.

S'alcen veus del soterrani. Barcelona: Edicions 62, 1976, 1979, 1991.

Procés de contradicció suficient. Barcelona: Edicions 62, 1976.

Les portes del passat. Barcelona: Laia, 1977.

La paraula dels botxins. Barcelona: Laia, 1977.

Pols nova de runes velles. Barcelona: Edicions 62, 1977, 1992.

Hem posat les mans a la crònica. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Lectura a banda i banda de paret. Barcelona: Proa, 1977.

L'ús de la matèria. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Les fronteres interiors. Barcelona: Laia, 1978.

Cartes a Jones Street. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1992.

Anònim I. Barcelona: Proa, 1978.

D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978.

S'han deixat les claus sota l'estora. Barcelona: Edicions 62, 1978, 1979.

La nit horitzontal. Barcelona: Laia, 1979.

Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979

Baixeu a recules i amb les mans alçades. Barcelona: La Magrana, 1979.

"Conjectures" de Daniel Bastida. Barcelona: Edicions 62, 1980, 1993.

Succesimultani. Barcelona: Laia, 1980. Grup de Llibre, 1982. Pleniluni, 1991, Pagès editors, 2006.

Anònim II. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Anònim III. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Anna. Olot: edició de bibliòfil, 1982.

Apòcrif u: Oriol. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Exemplar d'arxiu, únicament persones autoritzades. Barcelona: La Magrana, 1982.

Apòcrif dos: Tina. Barcelona: Edicions 62, 1983.

No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega. Barcelona: Laia, 1984. La Llar del Llibre, 1990.

Apòcrif tres: Verònica. Barcelona: Edicions 62, 1984.

Domicili permanent. Barcelona: La Magrana, 1984.

Apòcrif quatre: Tilly. Barcelona: Edicions 62, 1985.

Joc tapat. València: Edicions Tres i Quatre, 1985.

Caus a cada cantonada. Edicions 62, 1985.

Crucifeminació. Barcelona: Edicions 62, 1986.

Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986.

La creació de la realitat, punt i seguit. Barcelona: Edicions 62, 1987.

Tot o nul. Barcelona: Edicions 62, 1988.

Disset contes i una excepció. Barcelona: Edicions 62, 1990.

Anna. Amb dibuixos de Miquel Plana. Lleida: Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, 1990.

Obres púbiques. Barcelona: Edicions 62, 1991.

Tants interlocutors a Bassera. Edicions 62, 1992.

L'inspector fa tard. Cercle de Lectors, 1993.

Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997.

Us convida a l'acte. Recopilació de Xavier Garcia. Recull de 50 poemes visuals eròtics. Lleida: Pagès Editors, 2000.

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. Barcelona: Edicions El Jonc, 2000.

El principi de tot. Barcelona: Comanegra, 2017, amb il·lustracions de Pep Boatella.

La terra prohibida. Barcelona: Comanegra, 2017, amb pròleg de Patrícia Gabancho.

Infant dels grans. Barcelona: Comanegra, 2018.

La terra prohibida. Volum 2. Barcelona: Comanegra, 2018, amb epíleg de Núria Cadenes.

 

Al llarg de la seva carrera literària, Manuel de Pedrolo va reble aquests premis:

 

Premi Joanot Martorell- 1954, amb Estrictament personal.

Premi Víctor Català- 1956, amb Crèdits humans.

Premi Sant Jordi de novel.la- 1962, amb Balanç fins a la matinada.

Premi Lletra d’Or- 1966, amb Cendra per Martina.

Premi Crítica Serra d’Or de novel.la-1968, amb Totes les bèsties de càrrega.

Premi Prudenci Bertrana de novel.la-1968, amb Estat d'excepció, publicada el 1975 amb el títol Acte de violència.

Premi Crítica Serra d’Or de novel.la- 1972, amb Situació analítica.

Premi Crítica Serra d’Or de contes- 1975, amb Contes i narracions (segon volum).

Premi Crítica Serra d’Or de novel.la- 1977, amb Procés de contradicció suficient.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes- 1979.

Premi Vicens de les hores, per Cròniques.

Premi Crítica Serra d’Or de narració- 1991, amb Disset contes i una excepció.

Premi Crítica Serra d’Or de biografies i memòries-1992, amb Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990

 

Manel de Pedrolo va morir a Barcelona al juny de 1990, víctima de càncer. Tenia 72 anys.

Després de repassar tot el que va arribar a escriure aquest infatigable autor, costa de creure que encara l’associem només a la que ha estat la seva obra més representativa i popular: Mecanoscrit del segon origen.

Queda molt palès que tenim molt de Pedrolo per explorar i descobrir encara.

 

Estrella Pisa