Bhargavi Chandra Mandava

Nascuda a Hyderabab (India) a l’any 1966, amb només dos anys de vida va emigrar amb la seva família als Estats Units. Va créixer a Nova York i va estudiar a la seva universitat. Dona polifacètica per naturalesa, des de molt jove va mostrar inquietuds ben diverses, amb el denominador comú de que tot el que feia tenia a veure amb l’art.

Després de graduar-se a la universitat, va seguir una carrera de crítica musical, apareixent els seus treballs a publicacions com Village Voice, Spin, Music Paper, Details i Alternative Press.


Entre els anys 1988 i 1989 va ser editora de Noves Perspectives de la revista African Expedition Gazette. Del 1990 al 1993 va tenir una columna musical al diari Kentucky Arts Commentary & Entertainment.

Al 1992 va estrenar la seva primera obra en un acte “Plumb nuts”, que va ser produïda per  New Georges al Teatre Samuel Beckett de Nova York.

L’any 1993 es va traslladar a Los Angeles, on va començar a dedicar-se seriosament a la ficció. En aquest moment també va continuar la seva formació, arribant a convertir-se en consellera de crisis a la Comissió de Los Angeles sobre Assalts, contra la violació de les dones i la línia directa d’atacs del 1993 fins al 1994.

La primavera de l’any 1995, Bhargavi ocupava el lloc d’escriptora resident a Cottages d’Hedgebrook, a l’illa de Whidbey. Només un any després, apareixeria la que seria la seva única novel.la, Alla on es troben els oceans. Publicada inicialment en anglès, va ser traduïda temps després al neerlandés i al català.

Al 1997, Bhargavi va rebre una beca Brody Arts que l’ajudaria a continuar escrivent ficció; obtenint més tard residències a Ledig House i al Blue Muntain Center, tots dos a Nova York.

Aquesta dona de mirada impressionant també ha cultivat la poesia. Els seus poemes s’inclouen a diferents antologies com:

Another Way to Dance: Contemporary Asian Poetry from Canada and the United States (TSAR, 1997)
Through A Child's Eyes
Poems and Stories About War (Plain View Press, 2001) 
Indivisible, An Anthology of Contemporary South Asian American Poetry (University of Arkansas Press, 2010)
 

La seva obra de no ficció també ha aparegut a d’altres antologies, que han estat utilitzades com material d’estudi sobre les dones en nombroses universitats i col.legis.

Assaigs:

- “Fantasmes i deesses” es va publicar a Listen Up, Voices from the Next Feminist Generation.

- “To Apu, With Love” apareix a Outlaws del cos, les dones escriuen sobre imatge corporal i ètnia.

- “Una unió adequada” apareix a Contes de joves esposes, noves aventures d’amor i parella.

Malgrat el seu talent i la seva versatilitat, aquesta autora ens va deixar amb les ganes de continuar llegint la seva prosa, doncs no ha tornat a escriure cap més novel.la. Però de vegades només ens cal una sola obra per arribar a connectar amb l’univers d’un autor.

Bhargavi Mandala ens ha ensenyat la cultura del sud de l’India a través dels relats que composen la seva única novel.la Allà on es troben els oceans i, amb els seus assaigs i la seva poesia no ha deixat de reivindicar els drets de les dones a ser lliurement allò que elles triïn ser.

 

Estrella Pisa

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Imatge
Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a
Més informació

La Salpêtrière de Charcot

Imatge
  Sempre he tingut més por d’acabar a un psiquiàtric que d’anar a la presó. Potser perquè vaig créixer veient com patia el meu pare, diagnosticat al 1972 d'un trastorn maníac depressiu (el que ara s’anomena trastorn bipolar). I el que més em dol és haver d’admetre que, durant uns anys, jo mateixa vaig creure´m que el meu pare era un boig. Fins que als 12 anys vaig entendre que potser ell era la persona més sensata de tota la meva família i em vaig dedicar a escoltar-lo i a permetre que m’escoltés. Avui en dia, el record d’aquelles tardes conversant amb ell i escoltant música clàssica a la ràdio són un tresor impagable, per molt que la resta de la meva família m’advertís que no l’escoltés tant perquè em podia tornar tan boja com ho estava ell. Una de les funcions que compleix l’educació és la preparació dels nens per a una vida adulta independent i satisfactòria. Progenitors, tutors i mestres treballen en equip per tal d’aconseguir que aquests nens aprenguin a distingir el que est
Més informació

La Llibertat de ser un mateix

Imatge
Sempre m'he considerat una persona humil i una perpètua aprenent del que m'ha volgut ensenyar la vida. Per als humans, com per a la resta d'espècies del planeta, viure sempre ha estat un exercici complicat i moltes vegades arriscat, perquè mai sabem què ens espera al moment següent. Però el fet de compartir la vida amb d'altres ésers que es troben en la nostra mateixa situació, ens permet consolar-nos els uns als altres i confiar-nos una mica per tal de treure'ns de sobre la por a viure, la por a ser lliures. Des de ben jove vaig aprendre que la llibertat de ser un mateix és un objectiu que té un preu molt més alt del que ens pensem, perquè implica aprendre a dir que NO moltes vegades, implica dir el que pensem a la gent que estimem i ens estima i no sempre estarà preparada per acceptar les nostres diferències. Però la nostra llibertat passa per deixar clar el nostre posicionament. Podem respectar el que pensen els altres, però esperem que ells també siguin cap
Més informació

El Dret a Aprendre

Imatge
Si ens endinsem a qualsevol època històrica, sempre trobarem infinitat de noms propis que el temps no ha esborrat de la nostra memòria col.lectiva. Noms de persones que van destacar pel seu coratge o per la seva covardia, per la seva bona voluntat o per la seva tirania cap a la resta dels seus contemporanis, per la seva coneguda saviesa  ó per la seva notable ignorància. Però també ens trobarem amb una trista realitat: la majoria d’aquests noms pertanyen a persones del gènere masculí. I és molt probable que cometem l’errada de creure que, en determinades èpoques anteriors a la nostra, no va haver-hi dones importants, tret d’alguna reina, alguna religiosa que s’atrevís a traspassar al paper els seus pensaments, o alguna científica com Marie Curie . Res més lluny de la realitat. La història que s’amaga a les biblioteques i als arxius històrics ens demostra que han estat moltes les dones que han hagut de triar entre ser dones o tenir accés al coneixement. Dones que, com Catherina
Més informació

Els Capricis del Destí

Imatge
Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana. Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur. Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de b
Més informació