Creant Llibertat

Per a fer-nos una idea de com era el món antic, hi ha una sèrie de llibres que sempre se'ns han presentat com de lectura obligada, però que, d'altra banda, no acostumen a ser llegits pel gran públic, per considerar que tenen una difícil interpretació en barrejar a les seves trames homes i déus. A on s'acaba la història i a on comença el mite? O a la inversa: A on s'acaba el mite i a on comença la història? Potser dues de les més anomenades d'aquestes obres siguin L'Odissea i L'Iliada d'Homer, un poeta grec que va viure al segle VIII a. C., de qui alguns han arribat a dubtar que existís realment. L'Ilíada versa sobre la guerra de Troia i l'Odissea sobre la figura d'Ulisses i el seu retorn a Ítaca. Però hi ha una altra obra posterior, atribuida al poeta romà Virgili, que també parla del món antic, en concret de Cartago, el regne al que van arribar alguns supervivents de la guerra de Troia quan s'aventuraren a mar obert buscant Hespèria,

  Passa sovint que ens prenem la vida amb massa seriositat, com si cada pas a donar se'ns plantegés com un assumpte de vida o mort. Temem tant equivocar-nos que ens passem el dia en tensió, intentant controlar-lo tot i sense adonar-nos de que, en realitat, no controlem ben res. Obsessionats en fer-ho tot bé i en no perdre el fil de cap conversa, bona part del millor de la vida ens passa pel davant dels ulls i no som capaços d'advertir la seva presència. Una presència tan efímera com ho som nosaltres mateixos. Capficats en les nostres pròpies cabòries anem tot el dia amunt i avall, corrent com si se'ns escapés la vida per no fer tard a la feina, per enllestir els àpets del dia a l'hora, per tenir cada cosa a punt i al seu lloc, per no decebre ningú i acabant decebuts de nosaltres mateixos. Emboirats per aquestes rutines que ens segresten i ens acaben esclavitzant no som conscients de que la vida que estem deixant de viure no ens esperarà i, un dia u altre, ens dirà qu