El xiulet de l'arquer

Per a fer-nos una idea de com era el món antic, hi ha una sèrie de llibres que sempre se'ns han presentat com de lectura obligada, però que, d'altra banda, no acostumen a ser llegits pel gran públic, per considerar que tenen una difícil interpretació en barrejar a les seves trames homes i déus.

A on s'acaba la història i a on comença el mite? O a la inversa: A on s'acaba el mite i a on comença la història?

Potser dues de les més anomenades d'aquestes obres siguin L'Odissea i L'Iliada d'Homer, un poeta grec que va viure al segle VIII a. C., de qui alguns han arribat a dubtar que existís realment.

L'Ilíada versa sobre la guerra de Troia i l'Odissea sobre la figura d'Ulisses i el seu retorn a Ítaca.

Però hi ha una altra obra posterior, atribuida al poeta romà Virgili, que també parla del món antic, en concret de Cartago, el regne al que van arribar alguns supervivents de la guerra de Troia quan s'aventuraren a mar obert buscant Hespèria, la península itàlica, on el seu rei, Eneas espera fundar un nou imperi auspiciat pel que li ha revel.lat l'oracle. Aquesta obra és l'Eneida.

Navegant entre la història i el mite, Irene Vallejo es va basar en l'obra de Virgili per escriure El silbido del arquero, una novel.la que narra les aventures d'Eneas i el seu fill en sobreviure a un naufragi davant la costa de Cartago quan fugien de Troia.

A Cartago queden en mans de la reina Elisa, qui els perdona la vida i els allotja al seu palau esperant que s'uneixin al seu poble per ajudar-los a combatre als seus enemics. Però Eneas i els seus homes no poden fugir dels objectius que els guiaven quan van fugir de Troia i, tard o d'hora, partiran cap a Itàlia.

Amb una prosa que recorda als contes i les llegendes antigues, però utilitzant un llenguatge molt transparent, Irene Vallejo ens descriu un a un als personatges que protagonitzen aquesta història d'exili i d'aventures, però també d'amor i de guerra.

Independentment de l'època històrica sobre la que es disposi a escriure un autor, aquests ingredients sempre seran ben presents a les seves trames. Potser perquè a les persones sempre ens mouen les mateixes coses: la passió, el poder, la gelosia o la venjança.

Cada personatge cobra veu pròpia a través dels capítuls que narra ell mateix, amb la seva particular forma de veure i entendre la vida. Així, veiem com una mateixa escena pot ser interpretada de formes molt diferents depenent de qui la narra i de les seves circumstàncies.

En tractar-se d'una història tan antiga, els deus no deixen de tenir influència sobre les vides d'aquells que la protagonitzen i algun d'ells no dubta a interposar-se entre un home i una dona per tal que s'enamorin i canviïn el curs de la història. 

Fins i tot el propi autor de l'Eneida es cola a les seves pàgines intentant canviar els fets que van ser l'orígen de la realitat que a ell li toca viure segles després, quan l'imperi que somiava Eneas ja és una realitat, tot i que no s'asembla gens al que ell hauria volgut.

És curiós com tots aquells que fugen de les guerres persegueixen una Ítaca idilica on tots els homes siguin iguals, on no es declarin més guerres, on les enveges i les traicions no tinguin cabuda. Però després, un cop establerts a una nova terra, són incapaços de viure gaire temps en pau.

Irene Vallejo sorprén amb la seva extraordinària capacitat de donar veu a personatges tan antics com els primers llibres i d'aconseguir que ens emocionin i ens arribin ben clars els seus missatges.

Estrella Pisa