La veu dels valents

 

Deia amb molt d'encert Martin Luther King que el realment preocupant no és la perversitat d'aquells que fan el mal, sinó la indiferència d'aquells que es tenen pels bons. Perquè aquest silenci còmplice és el veritable culpable de totes les aberracions i els horrors que ha hagut de patir la humanitat.

Hitler era temible, però només era un home tormentat pels seus complexes d'inferioritat i els seus deliris de grandesa. Defensava una Alemanya utòpica, poblada únicament de bons exemplars de raça ària quan ell era el primer que no encaixava en aquest prototip, doncs era d'estatura mitjana i cabell fosc. Però, sens dubte, se li ha de reconèixer la seva capacitat de convicció. La seva carrera cap al poder va ser meteòrica i, segur d'ell mateix, va voler emprendre un viatge de no retorn cap a la glòria que només havien conquerit antics emperadors que havien arribat a dominar bona part d'Europa. Però, si som objectius, hem d'entendre que cap home pot aconseguir tant de poder sense la complicitat de bona part del poble al que pretén representar.

A l'Alemanya de Hitler van haver moltes persones que van decidir mirar cap a un altre costat i deixar-lo fer. A fi de comptes, el Führer no tenia res contra elles. La seva guerra era contra els jueus que dirigien les grans indústries del pais i atresoraven als seus salons les millors obres d'art. També era contra els homosexuals, els gitanos i els refugiats de la Guerra d'Espanya. Molts dels considerats bons alemanys que no tenien res a veure amb els nazis, però tampoc amb aquells col.lectius perseguits van preferir seguir vivint les seves vides, procurant que la guerra no els esquitxés i ignorants del que passava al seu voltant. En el seu comportament no hi ha res que els hagi de fer sentir culpables perquè quan la pròpia vida i la dels teus comença a córrer perill, és molt loable optar per la pròpia supervivència. Però, afortunadament, molts altres alemanys van optar per la via contrària i van decidir desafiar al nazisme posant en risc les seves vides perquè sempre van prioritzar les vides dels altres.

La novel.la La voz de los valientes, de Rafael Tarradas-Bultó, narra la lluita d'uns personatges que es van determinar a boicotejar algunes de les estratègies del nazisme per intentar guanyar la Segona Guerra Mundial i van ajudar a fugir de les seves urpes a molts jueus.

La novel.la abarca el període de temps del 1939 fins a l'alliberament dels camps de concentració al 1945. Dues cosines que pertanyen a una família de l'aristocràcia espanyola s'involucren en el món de l'espionatge i acaben convertides en dones intrèpides que deixen en evidència una i moltes vegades als nazis que confien en elles. Hilda és la dona d'un comte alemany i viu a un fastuós castell de Baviera. Inés és la dona d'un important empresari tèxtil de Barcelona. Una des d'Alemanya i l'altra des d'Espanya, crearan un entramat de rutes diferents per tal que els refugiats puguin creuar de forma segura diferents fronteres europees fins arribar a Puigcerdà. També hi acabaran implicats el marit i el cunyat de la Inés, qui ja havia estat espia durant la Guerra Civil.

S'han escrit moltes novel.les sobre el nazisme, els camps de concentració i els espies que es van jugar la vida per intentar salvar les de molts altres. La novel.la de Rafael Tarradas-Bultó té la particularitat de mostrar-nos com una part de la societat espanyola es va comprometre en ajudar a aquestes persones que ho havien perdut tot per culpa de qui no tenia res més a fer que mirar el seu propi melic. A d'altres llibres hem llegit que els republicants, des de la clandestinitat, s'havien involucrat en ajudar a creuar la frontera a persones que fugien dels nazis i ens han pintat als partidaris d'en Franco com a persones que es dedicaven a protegir als nazis i a delatar a les seves víctimes. En aquest sentit, La voz de los valientes també demostra que no tota la gent que es considerava franquista combregava amb les aberracions dels nazis.

De vegades ens costa molt poc caure en la simplicitat de classificar a les persones segons el partit que votin, la fe que abracin, el volum dels seus comptes bancaris o el color de la seva pell. Generalitzar és el camí més curt cap a la incompetència. Cada persona és única i es mou per circumstàncies úniques.

La novel.la La voz de los valientes narra fets que, malgrat que ja han estat descrits per altres autors a d'altres obres, no deixen d'esgarrifar-nos ni de ferir-nos en els racons més profunds de les nostres consciències. Què poc costa humiliar a una persona quan et creus inqüestionable i legitimat a fer amb ella el que et doni la gana. Què poc costa arreplegar tots els seus objectes de valor, incloent-hi moltes vegades els seus nadons, per apropiar-te'n d'ells i sentir-te l'home més afortunat de la terra.

Curiós que la teva felicitat s'hagi de construir a partir de la desgràcia de tants altres.

Els nens robats del nazisme, com els del franquisme, denoten fins a on podia arribar el maquiavelisme d'aquelles ments tant pertorbades. Mates als pares perquè els consideres enemics, però en canvi et quedes els fills. Què et fa pensar que per les seves venes i pel seu cervell no circularan els mateixos gens i les mateixes idees dels seus progenitors?

640 pàgines de trama donen per narrar molts detalls escabrosos i ens acosten a un temps en que la vida, d'un dia per l'altra, podia passar de valdre-ho tot a no valdre absolutament res.

Estrella Pisa