Les flors de desembre

 

La mort d'un ésser estimat sempre ens sacseja com si als nostres peus es comencessim a obrir esquerdes i tot el nostre món estigués en perill d'esfondrar-se. La majoria de les persones, davant d'aquestes pèrdues, intenten seguir endavant, sense aturar el seu ritme després dels primers dies del dol. La vida continua pels familiars i amics d'aquell que ha mort. No es poden permetre el luxe de deixar-ho tot de banda per recrear-se en el seu dolor i intenten no pensar-hi més del que consideren estrictament necessari. Les rutines que portem tots plegats no ens permeten de fer gaires aturades perquè hem cronometrat tant el nostre temps que tractar de reservar-nos una hora per a nosaltres sovint esdevé una missió impossible.

Però, de vegades, hi ha morts que ens trasbalsen més que d'altres, sobre tot quan la persona que perdem és algú a qui ens uneix un vicle especial i llavors no hi ha rutina, ni obligació ni necessitat que ens impedeixi desconnectar de tot per permetre'ns arrossegar-nos pels records del que hem viscut amb aquesta persona que no tornarem a veure mai més.

A la novel.la Las flores de diciembre, Jon Vendon ens sorpren amb una història que s'allunya molt de les trames de les seves novel.les anteriors: El visitante i El hijo de Caín.

Tot comença quan la jove Alícia rep la noticia de la mort del seu avi patern, a qui estava molt unida. Sense temps per perdre, fica quatre coses en una motxilla i surt correns cap a l'aeroport de Madrid, agafant el primer vol cap a Santiago de Compostela, on vivia el seu avi. Un cop passat el funeral, quan s'obre el testament, descobreix que el seu avi no només li ha deixat la casa, sinó també una carta i la clau d'un bagul que ella no havia vist mai abans. En obrir-lo, anirà coneixent detalls de la vida del seu avi que mai s'hauria pogut ni imaginar.

Al llarg de la vida, tots podem tenir un moment d'inflexió, un punt de no retorn que ens fa canviar completament el nostre particular full de ruta. Sovint ens queixem del nostre dia a dia, de la feina que tenim o de tenir la sensació d'estar malbaratant les nostres vides.Ens queixem, però no fem ni un pas per canviar res. Fins que un dia, de sobte, canvia tot de cop. En el cas de la protagonista de la novel.la Las flores de diciembre, tot el que va descobrint a les cartes que els seus avis s'havian escrit durant un temps i els dubtes que li van generar algunes de les velles fotografies que les acompanyaven, la van fer decidir emprendre un viatge pels escenaris que describia el seu avi i es va topar amb una veritat amagada que li va acabar capgirant la vida.

Jon Vendon ens transporta al Mèxic de principis dels anys quaranta, quan tants espanyols van haver de fugir d'Espanya durant i després de la guerra civil. També ens descriu la Cuba de finals dels anys cinquanta, quan Fidel Castro es fa amb el poder, acabant amb els privilegis de les classes benestants.

Las flores de diciembre és una novel.la que enganxa des de la primera pàgina, destil.lant màgia i llibertat per molts dels seus pàrrafs.

Estrella Pisa.