Les filles d'Eva

 

Quina imatge es correspon més amb la realitat: la que es formen de nosaltres tots aquells que creuen que ens coneixen o la que ens formem nosaltres de nosaltres mateixos?

Ens podem passar la vida semblant una cosa i, de portes endins, sentir-nos una altra de ben diferent. Quan intentem encaixar en un món que espera que ens comportem de determinada manera, no és estrany que acabem experimentant certa buidor, perquè les expectatives dels altres no coincideixen en absolut amb les que ens hauríem pogut marcar nosaltres si haguessim estat en condicions de prendre les nostres pròpies decisions, assumint sense por les seves conseqüències.

La por ens paralitza més que qualsevol malaltia degenerativa. Por a sentir-nos rebutjats per aquells que més estimem, por a qüestionar-nos les idees i les creences que ens han inculcat des de petits, por a ser castigats i avergonyits, por a caure en desgràcia pels nostres actes erronis o equivocats.

Nèixer dona a una família dividida per les idees del pare i la religió de la mare, és com caure en un perillós parany on tenim totes les de perdre. Sigui quina sigui la nostra manera de conduïr-nos per la vida, sabem que decebre'm al pare o a la mare i aquesta certesa ens abonarà el terreny dels dubtes. Mai no sabrem què fer, mai entendrem què estarà bé o malament.

En aquest escenari neix i creix la Peri, una noia turca que protagonitza la novel.la Les tres passions, d'Elif Shafak.



La trama de la novel.la va alternant episodis del seu passat, quan era una nena a Istambul i més tard una estudiant a Oxford, amb la cronologia del que dona de sí una nit que la conviden a acompanyar al seu marit a un sopar que organitza el seu cap, on es donen cita un munt de persones d'allò més superficials, però forrades de diners i poder.

La Peri dels seus trenta-cinc anys no té massa a veure amb la Peri de quan tenia dinou i estudiava a Oxford, lluny d'una mare que l'afogava amb la seva manera d'entendre el món i d'un pare que només esperava d'ella que tornés a casa amb un títol universitari que l'omplís a ell d'orgull. A qui l'importava el que la seva filla volia per a ella mateixa? Qui pensava en els seus sentiments, en la seva confusió davant de tantes coses, en la inseguretat que guiava les seves passes



Hi ha dies que, si les coses poden anar malament, senzillament acaben anant el pitjor que poden. De vegades un insignificant embús de tràfic poc acabar desencadenant un seguit de circumstàncies que ens fan anar de mal en pitjor. És el que li passa a la Peri, qui, mentre s'espera al cotxe amb la seva filla, és atracada per dues nenes. Potser moguda per la ràbia acumulada durant tota l'estona que portaven aturades en aquell punt, la Peri surt del cotxe i decideix perseguir a les dues lladres, topant-se amb un home que està compintxat amb elles i que no dubta a amenaçar-la amb una navalla. Gràcies a la intervenció de la seva filla aconsegueix salvar la vida i sortir d'aquella trampa, però té un tall a la mà, el vestit tacat de sang i un aspecte deplorable. Malgrat tot, tornen al cotxe i decideix continuar amb els seus plans d'arribar a la casa del cap del seu marit, on ell ja les esperava.

Durant tot el sopar, la Peri no deixa de donar-li voltes al cap, revivint la seva infantesa i el temps que va estar a Oxford. Els anys transcorreguts no han aconseguit esclarir les seves boires ni donar resposta a les seves eternes preguntes.


Al llarg dels diferents capítols, tres personatges giraran al seu voltant: les seves companyes Shirin i Mona i un dels seus professors, Azur. Personatges molt diferents d'ella i fins i tot contraposats entre ells, però moguts per passions molt ben definides. La Peri, en canvi, sempre ha estat entre el bé i el mal, entre el cel i la terra, entre Déu i el no Déu. Ni amb tu, ni sense tu.

Si sovint ens trobem que, d'entorns familiars molt opressius, poden sorgir joves amb conductes molt passives o molt agressives, quan aquest entorn és ambivalent perquè un dels progenitors intenta inculcar-te una manera d'entendre la vida mentre l'altre vol que combreguis justament amb la contrària, ens podem trobar amb personatges com la Peri, qui no sap on navega.


Si els seus pares haguessin pensat d'igual manera, sent els dos igual de religiosos o igual d'escèptics, ella ho hauria tingut més fàcil per obeir i callar o per rebel.lar-se obertament i defensar el seu dret a dir la seva. Però els seus pares sempre van ser com la nit i el dia: donar la raó a un d'ells implicava enfrontar-se obertament a l'altre i ella preferia optar per no mullar-se, per no decidir, intentant fer de pont entre dos abismes i, a la vegada, convençuda de que no hi hauria res a fer. Perquè tot era blanc o era negre, si no estaves amb Déu, per força havies d'estar contra Déu. Mai va ser conscient que tenia l'opció d'aprendre a veure els matissos que es podien trobar entre aquests dos pols oposats i decidir per ella mateixa el que volia creure i el que no.



La vida per a la Peri podia entendre's com una tragèdia o com una comèdia, mai com una tragicomèdia. I així de confosa havia viatjat per la seva existència, arrossegant les seves pors i les seves inseguretats fins a aquella nit en que un embús de camí cap a la mansió del cap del seu marit ho va començar a capgirar tot.

Les tres passions és el títol que se li va donar a la traducció al castellà de la novel.la, aludint a les tres passions de Bertrand Russell: el desig d'amor, la recerca del coneixement i la compasió pel dolor dels altres. Però el seu títol original era Les filles d'Eva, aludint a la Peri i les seves dues amigues, la Shirin i la Mona, tant diferents entre elles i, en canvi, tan essencials les unes per les altres. Com els tres micos savis que es tapen els ulls, la boca o les orelles, una d'elles va veure el dimoni, sent la creient, una altra el va sentir, sent la confusa i la tercera el va encarnar, sent la pecadora.

La lectura de la novel.la no només ens mostra les contradiccions que posen contra les cordes a la seva protagonista, sinó també les contradiccions que saccegen la societat turca, sempre a cavall entre Orient i Occident.



Estrella Pisa.


Comentaris

Entrades populars

Intimitats de Parelles

Després de la tempesta, sempre surt el sol

Allò que amaguen alguns morts

El jardín de Eva

La veu de la innocència