Un joc d'ombres i llums

 

Sempre hem sentit a dir que una imatge val més que mil paraules. Per molt que ens esforcem en descriure una situació o als personatges que la protagonitzen, sempre quedarem curts de paraules i se'ns escaparan detalls que de vegades passen inadvertits davant d'aquells que miren sense veure del tot. Però les fotografies tenen el poder d'absorbir-ho absolutament tot, fins i tot aquells aspectes de l'escena que hauríem preferit evitar. Un moviment inoportú o uns ulls que es tanquen en el moment de captar la imatge o algú que apareix de sobte i es cola dins de l'enquadrament.

Recordem el que hem sentit, però aquest sentiment no sempre es correspon amb la realitat que capten les càmeres, potser perquè, concentrats en el que vivim per dins, no parem prou atenció al que passa al nostre voltant.

Vivim un moment en que tot el que fem i el que deixem de fer acaba registrat en la memòria d'alguna d'aquestes càmeres, doncs hi són per tot arreu. Als carrers i places de les ciutats, als diferents establiments i a les mans de qualsevol persona que decideixi fer-se un selfie o un video immortalitzant-se davant de qualsevol monument o de qualsevol paratge idílic, que automàticament acaba aflorant a les seves xarxes socials. De vegades se'ns fa difícil creure que les coses no hagin resultat sempre així de fàcils per a qui ha volgut enregistrar els moments que estava gaudint.

Però va haver-hi un temps en que les càmeres fotogràfiques encara no existien i només els més benestants tenien el privilegi de contractar els serveis d'algun pintor per tal que els fés un retrat. A finals del segle XIX, però, començaren a desenvolupar-se tota mena d'artilugis que permetien fer realitat productes que fins llavors només s'havien pogut imaginar. Entre aquests artilugis, hi havia la càmera fotogràfica. Una càmera que no s'asemblava gens a les microcàmeres amb les que treballem avui en dia, però que permetia captar moments en blanc i negre que van permetre a moltes persones poder guardar records dels moments viscuts i d'aquells que tant havien estimat.

Un d'aquests fabricants de records va ser en Valentí Fargnoli, fotògraf d'ascendència italiana que va viure a Girona entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XV. Ell és el protagonista de la novel.la El fabricant de records, de Martí Gironell.

Acomodats en la nostra realitat quotidiana i en els avenços del segle XXI, de vegades se'ns fa una muntanya quan hem d'anar a peu a comprar el pa a la fleca de la cantonada o a comprar fruita i verdura al mercat que ens queda uns carrers més enllà o a la feina que ens queda a poc més d'un kilòmetre. Hem fet del cotxe la prolongació de les nostres extremitats i qualsevol esforç físic ens sembla una temeritat. Això sí, després correm al gimnàs perquè no volem perdre la línia.

Llegint la història d'en Valentí podem arribar a ser més conscients del que de vegades ens han pogut advertir les nostres àvies, que ens queixem de vici. En Valentí es desplaçava per tota la província de Girona en bicicleta i carregant la pesada càmera, el trípode i altres artilugis per captar imatges que després venia com a postals de diferents pobles o de famílies benestants que contractaven els seus serveis per lluir de vint-i-un botons per la festa major. Per fer unes quantes fotografies, de vegades havia d'invertir tot el dia pedalant, barallant-se amb les inclemències del temps i treient uns beneficis tan minsos que no li permetien ni arribar a mantenir la seva família en un petit habitatge, on ell tenia instal.lat el seu laboratori o quarto fosc i la seva donar el seu taller de costura. Els dos es mataven a treballar des de la matinada per tal de criar als seus fills.

En Valentí va viure en un temps ple de canvis socials i de perills. Va ser un dels fotògrafs que va poder fotografiar el casament del rei Alfons XIII a Madrid al 1906 i es va trobar amb l'atemptat que li podria haver costat la vida. Després va viure els fets de la Setmana Tràgica i decidir marxar un temps a l'Argentina. De tornada a Girona va continuar pedalant i fent retrats de tot el que despertava la seva curiositat. No es conformava amb captar el que veia, sinó que volia saber la història que hi havia al darrere.

La novel.la d'en Martí Gironell és plena d'anècdotes que ens il.lustren sobre un munt d'aspectes, no ja només d'en Valentí i la seva obra, sinó també de la història del nostre pais i dels personatges il.lustres que va conèixer el fotògraf.

A les seves pàgines es donen cita Victor Català, Ferrer i Guàrdia, Mateu Morral, Martí Roura, Artur Girbal, Octavi Unal,Jaume Sureda, Prudenci Bertrana, el comte de Robert, el rei Alfons XIII, la reina Victòria Eugènia, el màrques de Camps, els germans Carles i Darius Rahola o fins tot el bandoler Pasqual Andreu Lo Florit. Amb tots ells va compartir un temps històric i una manera de fer i d'entendre la vida.

La millor manera d'entendre una història és dignar-nos a mirar-la tal com la van captar aquells que la van protagonitzar. Gràcies a novel.les com El fabricant de records, podem submergir-nos en aquest joc d'ombres i llums i descobrir d'on venim per tenir una mica més clar cap a on volem anar.

Estrella Pisa