Nit i boira

 

El 7 de desembre de 1941, Hitler va emetre un edicte amb l'objectiu de fer desaparèixer sense deixar rastre als individus que ell considerava perillosos per al Reich. Aquest edicte duia per nom "Nit i boira" i les víctimes que foren capturades, perseguides i eliminades obeint les seves directrius eren homosexuals i lesbianes.

Sempre m'ha sobtat que un home tan imperfecte com Adolf Hitler es creiés legitimat a abogar per la puresa de la suposada raça ària, quan ell era el primer que no encaixava en la idea que se'ns ha venut sempre dels alemanys. No era ros, ni tampoc massa alt (1,73), tot i que sí tenia els ulls d'un blau intens. Però el més sorprenent de tot és que va arribar a canciller d'Alemanya sense ser alemany. Havia nascut a Austria i, abans de formar part de l'exèrcit alemany a la Primera Guerra Mundial, havia intentat ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va ser rebutjat.

Sobre les repercusions que van tenir les seves idees i les seves accions s'han escrit infinitat de llibres, i també s'han rodat moltes pel.lícules i documentals que han fet possible que, a hores d'ara, poca gent no hagi sentit mai a parlar de "la nit dels vidres trencats", "la nit dels ganivets llargs" o "la nit de la crema de llibres".

Sobre aquesta última, a la novel.la La lladre de llibres, Markus Zusak fa que la protagonista rescati de les flames el llibre Mein Kampf, escrit pel propi Hitler, en una espècie de mofa del destí.

A la novel.la Nit i boira, Alessio Puleo narra la història de dos joves que pateixen els pitjors horrors que ha pogut idear la ment humana només pel fet de ser homosexuals.

Amics des de la infantesa, un d'ells és alemany i fill d'un oficial nazi que prefereix trair el propi fill abans de desobeïr les ordres malaltisses del seu Führer. L'altre és jueu i se sent doblement perseguit. Els dos són com germans i, al llarg de la trama, no deixen de comportar-se en tot moment com a tals, ajudant-se mutuament en tot allò que poden i disposats a entregar la pròpia vida per salvar la de l'altre.

Després de llegir moltíssimes novel.les ambientades a camps de concentració nazis i llibres que recullen els testimonis de supervivents reals d'aquells camps, com "Catalans als camps nazis" de Montserrat Roig, "Francesc Boix: el fotògraf de Mauthausen" de Benito Bermejo, "K.L. Reich" de Joaquím Amat Piniella o "De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles" de Neus Català ens pot semblar que ja no queda res per explicar d'aquella barbàrie. Però el cas és que cada nou llibre que obro sobre el tema o cada documental que veig em sorprenen amb detalls que desconeixia i segueixen horroritzant-me.

Nit i boira descriu, amb un llenguatge senzill i de forma molt didàctica el que va passar a Alemanya i a bona part d'Europa des que aquest individu ple de complexes i d'aspiracions diavòliques va arribar al poder al 1933 fins al judici de Nuremberg, en que molts nazis van ser jutjats, alguns condemnat a molts anys de presó i d'altres a ser executats a la forca. Que l'odi d'un sol home pugui provocar tanta mort gratuïta, tanta destrucció i tanta indignitat no té nom. Però que un pare renegui del seu fill per la seva condició sexual per no haver-se d'avergonyir ell mateix davant dels alts comandaments del nazisme, el convertiex en el pitjor dels assassins, encara que amb les seves pròpies mans no hagi comés mai cap crim.

La narració d'aquesta història és fluïda i s'enmarca dins d'una gravació sobre aquells terribles anys del nazisme que un nen fa per a un treball escolar, ajudat pels seus avis, que li donaran una visió molt més directa d'uns fets que van patir en primera persona.

Tots tenim dret a tenir, mantenir i defensar les nostres pròpies idees de tot plegat, però això no ens dona llicència per imposar-les als altres. Perquè ells també tenen el mateix dret que nosaltres a tenir, mantenir i defensar les seves pròpies idees. El mateix passa amb la nostra orientació sexual, la religió que decidim adoptar o no adoptar, els partits polítics amb els que ens identifiquem o aquells amb els que marquem distància. Podem pensar i actuar com ens doni la gana, però sense deixar de respectar que els altres puguin fer el mateix.

Quan es traspassen línies vermelles, quan deixem que el nostre propi criteri vulneri el dels altres, llavors hem de començar a qüestionar-nos si no estarem fent un gra massa.

La novel.la recull la cita del poeta alemany Heinrich Heine, que al 1797 va escriure: "Allà on es cremen els llibres, s'acaba per cremar als homes".

Estrella Pisa