L'espia del Ritz
Des del final de la Segona Guerra Mundial s'han escrit moltes novel.les, biografies i llibres d'assaig sobre el nazisme i l'horror que va sembrar a tota Europa. La persecució dels jueus, els guettos, els camps d'extermini, els espies i les organitzacions humanitàries que ajudaven a fugir als refugiats. Però és molt curiós que a Espanya no se'n comencés a parlar de l'Holocaust fins molts anys després, quan va arribar la democràcia. Malgrat els molts espanyols republicans que van acabar exiliant-se a França, col.laborant amb la resistència i sent deportats a camps de concentració com el de Mathausen o el de Ravensbruck, el temps de silenci imposat per la dictadura franquista els va desterrar a l'oblit. Ningú volia parlar d'aquells que van haver de marxar per força si volien salvar la vida. Ningú gosava expressar el que sentia de veritat, perquè les pareds tenien oïdes i els veïns, o fins i tot els propis parents, podien delatar a qui fos davant de la mé