El darrer dia de la guerra
Quan pensem en l’Edat Mitjana és gairebé inevitable que ens l’imaginem com una època fosca i perillosa on la vida humana semblava valer ben poca cosa. Autors com Ken Follet amb Els pilars de la Terra o Ildefons Falcones amb L’Esglèsia del mar, dues novel.les que han arribat a les pantalles de televisió convertides en sèries exitoses, ens han permès fer-nos una idea més aproximada de com era la vida en aquells segles liderats per nobles inmorals, cavallers sense escrúpols i homes d’església corruptes. Sempre n’hi havia qui amassava fortunes a costa de la feina extenuant dels altres i a la molta sang que es vessava en enfrontaments sense sentit per conquerir un pam més de terra o per no acceptar una negativa de cap altre home o dona. Van ser temps molt difícils per a les persones que van tenir que habitar-los. Ningú no es podia considera lliure per molt suculenta que fos la seva fortuna. Els pobres o serfs, perquè naixien i morien fent la santa voluntat dels seus senyors. I els senyors