Històries de la Cala
La primera vegada que vaig visitar Empúries tenia onze anys i ho vaig fer en una excursió de l'escola. Tot just havia entrat en el que en aquell temps anomenaven segona etapa dels estudis bàsics i era la meva primera incursió en l'assignatura d'història. Les restes de la vella ciutat greco-romana em van impressionar tant que no podia deixar de pensar en aquells homes i dones que feia tants segles havien poblat aquelles cases, transitat per aquells carrers i discutit els assumptes de la seva quotidianitat a l'explanada de l'àgora. Pocs anys després, vaig tornar a Empúries. Aquesta vegada ens va dur a les meves germanes i a mi el nostre oncle Fernando. El meu entusiasme va ser el mateix que el que havia experimentat la primera vegada. Aquelles pedres em parlaven, atraient-me al seu món antic. Fer-se adult implica adquirir responsabilitats i canviar les rutines protagonitzades pels llibres i els apunts per d'altres que potser no ens desperten tantes curiositat