El perill dels salva-pàtries
Per molt que ens queixem de les nostres vides i per més coses que voldríem canviar, sense atrevir-nos a canviar nosaltres, tots semblem entrenats per fer front al nostre dia a dia sense haver de patir gaire per arribar a concloure cada jornada amb cert èxit. Però quan, de sobte, es gira la truita i ens trobem davant d'una situació tan atípica com una ordre de confinament a casa, com a única forma de lluitar contra una pandèmia que ha posat contra les cordes a tots els habitants del planeta, llavors ningú no sap què ha de fer. Però tothom es creu legitimat per a criticar les mesures que adopten aquells que es disposen a fer alguna cosa. El març de 2020 vam encetar una primavera atípica que ens va privar de les flors, de les olors, de les abraçades i dels petons. A les ciutats creixia l'herba com no ho havia fet en molt de temps, els dies, sense el fum dels cotxes, eren més clars i més nets, les flors esclataven en tota la seva bellesa i els ocells tornaven a cantar sense por