De cases i persones buides
Espanya és un país sembrat de paradoxes que no deixen de sorprendre'ns als propis espanyols ni de desconcertar a aquells que ens miren des de l'altre costat de les nostres fronteres. Sempre hem estat peculiars, potser perquè som el resultat de moltes barreges culturals i de massa sang vessada a camps de batalla que han esdevingut un malson, no només pels qui van haver de recòrre'ls i patir-los, fusell en mà, sinó també pels que van nèixer generacions després amb el verí inoculat de la tragèdia. L'educació és la base sobre la que s'acaba aixecant una persona, una societat, un país. Aquesta no es nodreix només dels coneixements que ens proporcionen els llibres i l'experiència d'aquells que ens han precedit, sinó també de les emocions, dels records, dels valors i de les actituds que ens han transmés, com una valuosa herència que no sempre sabem gestionar i que, de vegades, se'ns escapa de les mans. Caure mort a un camp de batalla és una veritable tragèd...