Creant Llibertat

De vegades la ingenuïtat ens fa pensar que qualsevol fet inusual que ens succeeix esdevindrà un fet històric. I ho fem perquè sovint vivim més a prop dels núvols que de la terra. Ens capfiquem amb la uniformitat de les idees i construïm mons paral.lels, on tot ha de ser perfecte i just, que res tenen a veure amb la realitat que ens engloba a tots. Només cal fullejar una mica les pàgines de la història per descobrir que les errades que cometen els avis acostumen a repetir-les els seus nets o els seus besnéts i que aquests últims viuran els mateixos fets que els primers creient que estant vivint una situació insòlita que mai abans ha patit ningú altre. Però s'equivoquen, perquè el món és un gat vell i els humans som tremendament previsibles. Sempre acabem caient de quatre grapes als mateixos paranys. Llegint la darrera novel.la d’Ildefonso Falcones, El pintor d’ànimes,   podem fer un recorregut per la Barcelona de les primeres dècades del segle XX. La situació polític

Si les relacions interpersonals acostumen a ser complicades, les relacions de parella ho són molt més. Adaptar-se als hàbits, als costums,  a les manies i al caràcter d’una altra persona és un exercici que requereix de molta perseverància, molta paciència i molt de respecte per ambdues parts. Mentre moltes parelles aconsegueixen superar tots els paranys i mantenen una relació satisfactòria durant molts anys, també n’hi ha moltes altres que no córren la mateixa sort i acaben trencant la seva relació quan no es veuen capaces de passar les primeres proves de foc o es neguen a passar-ne cap més, després d’anys de lluita i de patiment que consideren que no els ha servit per res. L’amor sempre és delicat, perquè implica molts factors i passa, inevitablement, per diferents etapes. L’atracció i l’enamorament inicials, la passió de les primeres trobades i la necessitat de descobrir més coses de l’altra persona acaben derivant en rutina a mesura que anem desvetllant tots els misteris de l’a