Creant Llibertat

La història està plena d’episodis tràgics que acaben marcant la vida dels homes i les dones de les generacions presents i futures. El patiment, la pèrdua, el dolor, la ràbia, el deshonor, la humiliació, la derrota o la vergonya són sentiments que s’acaben traduïnt en un aprenentatge que, quan morim, no podem deixar en herència als nostres descendents. Perquè les nostres vivències, la nostra formació i la nostra manera d’entendre el món no té res a veure amb els que ells viuran, ni amb la formació que tindran, ni amb el que arribaran a entendre de tot plegat. El món que nosaltres haurem viscut tampoc serà el mateix món on ells escenificaran els seus moments de joia o de tragèdia. I és per això que els humans no aprenem de les nostres errades, perquè ens deixem confondre per la forma canviant dels escenaris, per l’evolució de les eines i instruments que utilitzem per gestionar les nostres rutines. Ens perdem en les formes i perdem de vista el fons. Per això anem caminant en cercles, de

En algun moment de les nostres vides, gairebé tots hem pogut fantasejar amb la idea de què faríem si ens toqués una loteria milionària o aparegués un parent de qui desconeixíem l’existència i se’n recordés de nosaltres al seu testament. Què estariem disposats a fer per aconseguir una quantitat considerable de diners que ens pogués canviar la vida? Què o a qui sacrificaríem en nom de la nostra pròpia prosperitat? La novel.lista Matilde Asensi crea uns quants personatges entorn a aquesta qüestió ètica i els sitúa a una galería d’art de París on un excèntric milionari els fa una proposició ben peculiar a canvi d’una suma de diners que els podría canviar la vida a tots ells. Independentment dels principis de cadascú, els diners sempre resulten molt temptadors i la totalitat d’aquests personatges accepten el repte i s’endinsen en una aventura que els durà fins al Japó, a través dels quadres de Vincent Van Gogh. Una aventura que, com totes les aventures que ens ha regalat amb anterior

Als anys noranta del segle XX la vida ens va començar a canviar en molts aspectes degut a diferents circumstàncies. El final de l’anomenada “guerra freda” va culminar amb la caiguda del mur de Berlín. Els paisos occidentals alliberaven part de la seva tensió, els mercats s’obrien més a l’exterior, moltes grans empreses canviaven de localització les seves plantes de producció per reduir costos i poder ser més competitives, l'accés a internet es començava a generalitzar i a revolucionar la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb el món,  i les persones senzilles es veien forçades a adaptar-se a noves formes de viure i d’entendre els sentiments i els comportaments. Molts autors de literatura no podien deixar de reflectir en les seves obres tota aquesta transformació social que ens va obligar a reinventar-nos també a nivell personal. L’any 1991, un professor norueg de qui mai abans haviem sentit a parlar, va publicar la novel.la El món de Sofía, que va tenir un imp