Fam de Justícia i de Llibertat
La història està plena d’episodis tràgics que acaben marcant la vida dels homes i les dones de les generacions presents i futures. El patiment, la pèrdua, el dolor, la ràbia, el deshonor, la humiliació, la derrota o la vergonya són sentiments que s’acaben traduïnt en un aprenentatge que, quan morim, no podem deixar en herència als nostres descendents. Perquè les nostres vivències, la nostra formació i la nostra manera d’entendre el món no té res a veure amb els que ells viuran, ni amb la formació que tindran, ni amb el que arribaran a entendre de tot plegat. El món que nosaltres haurem viscut tampoc serà el mateix món on ells escenificaran els seus moments de joia o de tragèdia. I és per això que els humans no aprenem de les nostres errades, perquè ens deixem confondre per la forma canviant dels escenaris, per l’evolució de les eines i instruments que utilitzem per gestionar les nostres rutines. Ens perdem en les formes i perdem de vista el fons. Per això anem caminant en cercles, de